Potlatch

La campaña electoral hace tiempo que se desarrolla como una parodia de tiempos pasados y su diaria machaconería responde menos a un fin real que a un ritual, un potlatch* de la palabrería, los presupuestos y los kilómetros viajados.

Vicente Verdú, El País, 25-V-2007

Cada matí anem a l’armari per vestir-nos. Tenim tres samarretes a escollir. Ens sentem en un tamboret i contemplem com els partidaris de cada samarreta pengen banderoles del color de la seva samarreta per tota l’habitació. Entre ells s’esbatussen i s’escridassen amb els seus lemes (“Vota al blau, banau”, “Si no vols tornar al barroc, vota al groc”, “Fes goig, vota el roig”) que es caracteritzen per l’enginy amb el què han estat pensats.

Aleshores files i files de partidaris de cada samarreta omplen pabellons. Les grades estan buides. Els partidaris estan darrera el púlpit del portaveu. El portaveu, tot pintat del color, té el seu rostre reproduït per arreu.

El portaveu brama el lema a un públic inexistent en el precís moment que veu que una llum vermella s’encèn al fons.

A la tarda, els portaveus de cada samarreta fan un debat que es caracteritza per la seva profunditat temàtica.

- Groc.

- Blau?

- Roig!

I quan arriba a la nit, els partidaris tornen a l’armari amb la seva samarreta. Però nosaltres, que encara ens queda una mica de seny, veiem que ja són les tantes. D’una puntada tanquem l’armari i l’apuntalem amb despit inhumà. Ens posem el nostre pijama preferit, aquell del Wally, i sortim al cel obert, a beure (amb b alta) la nit pèl-roja.

Propostes:

- Limitar la propaganda electoral a un document, tan extens com es vulgui, que inclogui el programa de cada formació. Aquest document ha de ser repartit a cada domicili.

- Prohibir les falques publicitàries als mitjans de comunicació. Suprimir, de passada, el control polític de la informació que des dels mitjans públics es fa de les informacions de la campanya.

- Prohibir dràsticament les banderoles de les faroles i els cartells de cada partit. Finançats pel poble, com a molt s’admetria una pancarta en blanc amb quatre lletres, vota.

- Suprimir el concepte la jornada de reflexió. Ja no farà falta perquè abans haurem proposat...

- Suprimir la campanya electoral. Amb el programa a la bústia els ciutadans en tenen prou i de sobres per saber a qui votar. I com a cirereta del pastís, proposem des d’aquesta bitàcora empedernida...

- Establir el sistema de llistes obertes, almenys per les municipals, trencant així la rigidesa de la tirania del partit, de les vendettes personals per tots aquells qui no accepten el clientelisme dins de les formacions polítiques.

____________

* Potlatch: nom d’una cerimònia practicada pels poblats indis de la costa del Pacífic al nord-est de Nordamèrica i que qualsevol que hagi fet alguna assignatura d’antropologia en la seva vida li hauran repetit cinquanta mil cops.

Vigent fins al segle XX, és un banquet en el que els grups reprodueixen la seva jerarquia social: l’amfitrió demostra la seva riquesa i importància tot oferint una burrada descomunal de menges i regalant i destruint una gran part de les seves possessions, volent fer veure que en té tantes que pot permetre’s desprendre-se’n a voluntat, valgui el difícil joc de pronoms febles. Lògicament, davant del banquet els seus rivals han de competir fent-ne de més grossos, malgastant al màxim.