El nas del martell d'heretges creix

La societat de la informació, si es pot dir així, va a ritme de teletips. El tema de fons, esdevé anècdota i arriba el punt en què molts són incapaços de percebre, projectades a la història, les incoherències i hipocresies vàries dels poderosos.

En una acció tant sorpresiva, com revisionista, com execrable i com hipòcrita, el papa Benet XVI ha anunciat que el procés de beatificació de Monsenyor Romero, arquebisbe d'El Salvador segueix endavant, lloant-lo per ser un "gran testimoni de la fe catòlica" per haver-se enfrontat a la dictadura militar del país.

Situem-nos a finals dels setanta i principis dels vuitanta. Un nou papa, jove, esportista, carismàtic com un Rolling i reaccionari convençut arriba al Vaticà. És Joan Pau II i amb la seva mà dreta, el martell d'heretges inquisitorial Joseph Ratzinger encapçalarà una intensa activitat política i idiològica contra tots els sectors de l'Església que s'identificaven amb la Teologia de l'Alliberament. Tots aquells sacerdots que, principalment a Llatinoamèrica arriscaven les seves vides per denunciar la injustícia social, l'explotació de classe i les violacions dels drets humans, van veure silenciades les seves veus i molts van acabar excomunicats.

El context és prou explícit. Llatinoamèrica vivia una efervescència democràtica basada en els principis d'un nou marxisme popular que pregonava la fi dels privilegis de les èlits oligàrquiques i de les injustícies socials. Com sigui que l'imperialisme nord-americà no veia precisament amb bons ulls aquests moviments, com sigui que les èlits aristocràtiques dels diferents països, grans finançadores de l'Església, ni pensaven en perdre ni un pam de les seves prevendes, arreu els moviments democràtics van ser aplastats per establir en el seu lloc dictadures militars genocides que en tot moment van comptar amb el recolzament implícit del papa Wojtyla.


El papa polac tant donava la comunió a dictadors genocides com Pinochet, com condemnava per atea la revolució sandinista de Nicaragua i es dedicava a censurar i ignorar les pastorals desesperades en què Monsenyor Romero denunciava, vegada rere vegada, la indignant repressió de la dictadura militar d'El Salvador que curiosament es cobrava la vida dels capellans més d'esquerres.

Romero no s'explicava perquè el Vaticà no li donava el seu recolzament. Després de presentar-se a Roma per sorpresa i amb penes i treballs, va conseguir reunir-se uns minuts amb el papa Wojtila. Pel que es veu el papa es va mostrar indignat per la immensa quantitat de fotografies i documents que evidenciaven les aberracions que s'estaven cometent a la dictadura militar d'El Salvador. Indignat, però no en el sentit que s'hauria esperat. L'encantador papa mediàtic li va sermonejar:

"Ja hem dit que no vinguin carregats amb tants papers ... Si vostè supera les seves diferències amb el govern treballarà cristianament per la pau. El teu deure és tenir com a amic el govern del teu país"

Al cap d'uns mesos, Monsenyor Romero era assassinat per un franctirador a sou del govern mentre deia missa.

I diuen que ara el volen beatificar.