La majoria silenciosa

En plena recta final de les eleccions presidencials franceses, el candidat conservador Nicolas Sarkozy va fer una crida per enterrar l’herència del Maig del 68. Acompanyat d’un dels protagonistes del moviment, l’ara convertit filòsof André Glucksmann, Sarkozy va afirmar que la revolta del barri llatí parisenc de 1968 ha significat a posteriori la pèrdua dels referents morals per una França que ha vist com les velles consignes d’ordre i autoritat eren posades en entredit sota el triomf dels postulats relativistes que es podrien resumir sota la consigna estudiantil “prohibit prohibir”.

El cas és, però, que es pot fer un paral·lelisme entre la figura de Sarkozy i la del general De Gaulle. El vell general, president de la República durant el maig del 68, va haver de contemplar com els estudiants i els obrers sortien al carrer per reclamar la part que els hi pertocava de la dècada daurada de creixement econòmic francès iniciada amb la postguerra. Igualment, com a ministre d’Interior, Sarkozy ha hagut de veure com els habitants dels suburbis i els estudiants se li revoltaven reclamant, els primers, els drets de ciutadania i, els segons, el fre a les polítiques de flexibilització laboral.

En ambdós casos, però, De Gaulle i Sarkozy han sabut guanyar-se l’opinió pública de la França de sauche. El suport d’una majoria silenciosa que es va manifestar just després del maig del 68 amb la majoria absoluta del vell general francès, i just fa una setmana, donant la presidència de la República a Sarkozy, en una de les eleccions amb més participació de la història de la V República.

Ai las! La majoria té por de la competència que la immigració pot significar a l’hora de trobar treball. Ai las! La majoria té por dels bullicis obrers i estudiantils. Ai las! La majoria vol ordre. I vota. Ai las! Al 1933, al 1968 i al 2007. És democràcia? Sí. Però els països fills de la Il·lustració requereixen d’una classe d’intel·lectuals amb valor per denunciar els perills que comporta circular sense intermitents pel camí del pedregal. I en un món on els pensadors duen logos de pal sec, poques pomes podran caure per aquesta via.