Terribas: “L'èxit serà no poder distingir qui de tots ha guanyat la partida”
Transcric literalment la peça de Tribuna.cat que resumeix el magnífic article que la increïble Mònica Terribas va publicar ahir a l'Avui. (Darrerament el bloc s'actualitza poc, per no dir gens, i quan ho fa, ho fa amb préstecs com aquest. Quan surti de l'espiral de despropòstis en què estic immers espero regenerar i redissenyar aquesta finestra suburbial...)
Mònica Terribas publica avui un eloqüent, senzill i, per tant, fantàstic article al diari Avui. Fent teoria i superant la crítica banal de sobretaula amb bons i dolents, la doctora en Periodisme retrata la societat catalana amb agudesa i demana, precisament, que aprenguem a sumar esforços sense buscar victòries personals, i això va per tots ja que sembla ser el vici nacional, potser fins i tot global. "Obsessionats a demostrar que som més bons que els altres, perdem el temps desmereixent un esforç que no és nostre, i així restem, tant que estem oblidant com se suma. Ni en la política, ni en l'empresa, ni en l'economia, ni en la recerca universitària, ni en els mitjans de comunicació [sumem]", diu Terribas.
"Hem substituït els processos de col·laboració mútua, per processos d'individualització, governats pels rèdits a curt termini. Només ens concentrem a guanyar petites batalles que ens permeten explicar petites victòries, però aquestes batalles no tenen una mirada llarga en l'horitzó, no són futur", afegeix i continua imparable, "El perill d'aquesta dinàmica és que acabem convençuts que som una societat mesquina, immersa en una realitat política i comunicativa que viu de cremar les naus. Però aquest és el mirall públic, el que ens arriba, però sortosament existeix la tensió creativa, potser més invisible, menys notòria, en molts àmbits" (...) "milers de persones estan tipes que l'ànsia de poder, d'instaurar una única manera de veure les coses, de creure que el que pensem és el que toca pensar i que només nosaltres sabem el que convé al país, s'hagi convertit en un vici".
"Cap on va Catalunya?", pregunta i respon brillant la periodista, "Cap a la mediocritat i la paralització si no aturem aquesta espiral. I per aturar-la, només cal que assumim el nostre compromís individual, que no ha de ser amb ningú més que amb la societat, amb la suma dels interessos dels qui viuen amb nosaltres i que actuen, no només en funció dels seus objectius particulars, sinó amb un sentit de responsabilitat collectiva. L'èxit serà no poder distingir qui de tots ha guanyat la partida".
Entrades
