tag:blogger.com,1999:blog-80076481435613631732024-03-14T14:22:40.644+01:00Suburbis del bon salvatgeBitàcora d'(una altra) actualitat, contrainformació, homenatges i demolicions i demés reflexions d'un historiador-periodista d'allò més esmaperdutUnknownnoreply@blogger.comBlogger107125tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-68418563360941766782009-04-18T18:04:00.002+01:002009-04-18T18:09:56.047+01:00Un final salvatgeEn el moment en què per fi es manifesten en tota la seva potència les contradiccions internes del capitalisme, quan sembla que per fi es torna a parlar de socialdemocràcia, interessos de classe, quan sembla que retorna el vocabulari marxista d'anàlisi de les societats, quan les temptacions autoritàries avancen a Occident en detriment de la democràcia, quan la imaginació vol tornar al primer pla polític per inventar de nou els instruments caducs de funcionament de la nostra societat, quan es parla de decreixement i d'igualtat social, també quan les absurditats de l'Estat espanyol semblen manifestar-se més que mai amb tota la seva força... en definitiva, ara que sembla que hi ha més coses interessants per dir que mai, ara és, doncs, el moment en què plego d'aquest racó.<br /><br />Ha estat bonic tenir tants i tan genials lectors que m'han fet sentir singularment bé durant els dos anys i mig dels suburbis. Sempre que algú de vosaltres m'ha comentat que heu perdut uns segons de les vostres valuoses vides en aquest catau de pusses esmaperdudes m'he sentit més orgullós que Nostre Senyor quan va veure que li sortia bé la multiplicació dels pans i els peixos.<br /><br />Tanmateix, la capacitat de dir certes coses se m'ha escapçat força ara que em trobo envoltat de tants focs oberts. El temps que abans podia dedicar a pesar figues i a somiar amb el sexe dels àngels ara el tinc posat en temes massa fastidiosament irreals. Tant, que em veig incapacitat de referir-me amb la mateixa alegria d'abans al pa nostre de cada dia... i no es tracta de convertir els suburbis en corralines.<br /><br />Així mor el bon salvatge. Ja veurem quina criatura endimoniada n'eixirà al final del camí. Fins aleshores, però, moltes gràcies a tots els qui algun moment heu ficat el nas pels suburbis i n'heu sortit vius.<br /><br />A més veureUnknownnoreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-30746467398079977182009-03-10T16:37:00.002+01:002009-03-10T16:50:22.404+01:00Finta<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjauvL0JH8y-BJEXahAMdpKTnsUfyWDVNrugpXKlnE_DeTwrmdjj1foIv5ZqShu9Qf0fkwr769NZPVFQTNffADjizhKZRLXgQq8sy7LsjS6N_S6yFk25ZkE8Ljjikl6NbaZ8pgpI81oV8-p/s1600-h/marius(poorstudent).jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 196px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjauvL0JH8y-BJEXahAMdpKTnsUfyWDVNrugpXKlnE_DeTwrmdjj1foIv5ZqShu9Qf0fkwr769NZPVFQTNffADjizhKZRLXgQq8sy7LsjS6N_S6yFk25ZkE8Ljjikl6NbaZ8pgpI81oV8-p/s320/marius(poorstudent).jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5311586868155794690" border="0" /></a><br />"El perfeccionista redueix el seu món amb una vida austera. Si cal, és capaç de convertir l'atzar en un problema sense importància al costat dels problemes que es genera ell mateix. Qui no es veu amb cor de decebre's tampoc no es veu amb cor d'assumir el preu de la victòria, i per això hi ha tanta gent que fuig del que més estima.<br /><br />La temptació de provocar-se una derrota a mida és una temptació bastant estesa. Una derrota ben justificada pot arribar a ser dolça. Hi ha una pau del fracassat. El fracassat pot dir que ha fet tot el que ha pogut, té el goig de contemplar el món amb serenitat. Pot tornar a mirar el món des dels ideals, des del seu terrible sentit de la justícia. Queda eximit de la lluita amb els altres i dels turments de la vanitat. No hi ha res com un bon premi de consolació i, si fos possible fer-se'l a mida, el més intel·ligent seria anar a buscar-lo directament".<br /><br /><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">Enric Vila, <span style="font-style: italic;">El nostre heroi, Josep Pla</span><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-4048354139941399652009-03-08T21:14:00.003+01:002009-03-08T21:26:20.665+01:00Fa bo<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://cabyrus.deviantart.com/art/Mendigo-001-49112011"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 300px; height: 207px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5zKSa93lJ0NwNN7Tp0FKHAaVJA7phRMo44Fn9r2tesJQiMzMJW10hF9muAVWIZahQhLuBNGid9tXA6vuNg3yyE5TB4LphCvXWdr4AIYAWhwcpSRd_tmdALAtmrzNXEtaU4h8ewlSM2-TU/s320/Mendigo_001_by_Cabyrus.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310915318726190130" border="0" /></a><span style="font-size:78%;">Foto: Cabyrus, Deviantart<br /></span></div><br />"En aquella época yo trabajaba en una agencia de publicidad en Buenos Aires. En el hall de la misma, cuando uno entraba, podía leer una muy breve historia que estaba escrita en la pared. Era muy corta y clara, además de apócrifa. Contaba que un redactor publicitario, camino a su trabajo, atravesaba todas las mañanas Central Park y dejaba una moneda en el sombrero que un mendigo había puesto a sus pies, junto al cual había un cartel en el que se leía "soy ciego". Un día, rumbo a la agencia el redactor le dijo al ciego: hoy no te voy a dejar una moneda, hoy voy a escribir algo en tu cartel. Al atardecer, el redactor, al volver a cruzar el parque rumbo a casa, le preguntó al ciego cómo le había ido durante la jornada. "Ha sido increíble -le contestó-, me han llenado el sombrero de monedas; dime una cosa: ¿qué has puesto en el cartel?". "SOY CIEGO Y HOY COMIENZA LA PRIMAVERA", le contestó el redactor."<br /><br /><span style="font-size:85%;">(del pròleg de Miguel Roig al llibre de Christian Salmon, </span><span style="font-style: italic;font-size:85%;" >Storytelling</span><span style="font-size:85%;">)</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-77950582135997782162009-03-07T02:42:00.002+01:002009-03-07T02:47:11.555+01:00Dies que cauen<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfBAnV7g3gTq8uyaSLqhb0ZU1Lnh0TcCd4SWZi5ad_TwEk4EWvhmVgU-xkOn-c5M3cJJVjtu24y71cbIJFvQxqktHdNYJSFIu977DeFincc8iDx7f6wQCzGOFnX528c2TsLVNFa9S9JsZV/s1600-h/anomia.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfBAnV7g3gTq8uyaSLqhb0ZU1Lnh0TcCd4SWZi5ad_TwEk4EWvhmVgU-xkOn-c5M3cJJVjtu24y71cbIJFvQxqktHdNYJSFIu977DeFincc8iDx7f6wQCzGOFnX528c2TsLVNFa9S9JsZV/s320/anomia.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310255953270033938" border="0" /></a><br />Masses dies seguits sense dormir i l'esmaperdut se sent envellir amb cada cosa que fa. Perquè de coses en fa unes quantes, moltes per dir la veritat. Però no són prou significatives, intranscendents acabades. I les canes el fan vell abans d'hora i els ulls se li tornen grocs. El temps que no passa es perd car no s'aplaça i ja fa massa que ha perdut el costum de mastegar llimones. I si no és jove quan toca ser vell és perquè li ve de gust pagar un peatge per un port que potser no és el seu, o potser perquè és una manera de matar el temps abans de la primavera. El nom passa a ser un codi, les obres un pastitx i les idees, accidents. El temps que no passa es perd car no s'aplaça.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-62251689865035566482009-02-13T12:02:00.006+01:002009-02-13T12:19:55.071+01:0025 anys sense Cortázar<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIb8TGlSZk0jzOYlViesdo2hCkjnAVNYGibvRjQWhmc9JiXx8FWXDBnVLNtowIPfCDlm8M88eWOW4TS8rv0_3J87hbMAgY56alFfCxmzZV3-Yiv44K9gznZFTHwIjjeBZZTVtAc2zanF2/s1600-h/cortazar_hole.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 234px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnIb8TGlSZk0jzOYlViesdo2hCkjnAVNYGibvRjQWhmc9JiXx8FWXDBnVLNtowIPfCDlm8M88eWOW4TS8rv0_3J87hbMAgY56alFfCxmzZV3-Yiv44K9gznZFTHwIjjeBZZTVtAc2zanF2/s320/cortazar_hole.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5302236276025544482" border="0" /></a><br />Fa 25 anys es va morir l'home que mai envellia, de les mans llargues i que no sabia dir les erres, <span style="font-weight: bold;">el cronopi insatisfet Julio Cortázar</span>. Es va morir i ens va deixar la feina de trobar el Cel als que encara no han marxat de la sala de ball o als que, com jo, hi vam arribar després. Fa uns quants anys que vaig llegir <span style="font-weight: bold;">Rayuela</span> i, junt amb Els Miserables, és la novel•la que més m'ha trasbalsat i ofuscat positivament en el que porto d'existència.<br /><br />Cortázar volia que Rayuela fos la novel•la total, definitiva, que li donés la volta al concepte tan postís de novel•la clàssica. Llegir-la preocupa i <span style="font-weight: bold;">un cop acabada et fa desitjar no haver-la llegit</span>. És com aquells interrogants que mai es plantegen i que quan sorgeixen et creen una nova forma de veure les coses força més inconvenient. En un dels seus relats més coneguts, Cortázar converteix a un virtuós saxista en un cul inquiet que ratlla la neurosi pel fet de<span style="font-weight: bold;"> perseguir alguna cosa que no sap què és</span>. Quan aquesta obsessió esdevé una<span style="font-weight: bold;"> missió de vida</span> la condemna que cau a sobre és del tamany d'un parell d'estanys d'Ivars... Tanmateix, i mirat des d'un prisma bonifaci, <span style="font-weight: bold;">tranquilitza força saber que tenim alguna cosa a fer en aquest planeta que va més enllà del cicle biològic</span> -encara que no sapiguem quina és-. Posats a pensar-hi, es tracta d'un interrogant que em sembla força més interessant que saber si Déu existeix o no i de la possibilitat que se'n deriva d'una vida després de la mort. I és que per Cortázar, <span style="font-weight: bold;">el Cel s'ha de trobar a la Terra</span>.<br /><br /><br />Us deixo unes ratlles que vaig escriure el primer cop que em vaig llegir Rayuela, fa una bona colla d'anys, a la ciutat on la boira campa lliure a l'hivern i la marinada no hi bufa a l'estiu, i que no hauria de llegir ningú que no s'hagi llegit abans la novel·la...<br /><br /><span style="font-size:85%;">“¿Encontraría a la Maga?”, comença Rayuela. És aquesta frase el motiu de l’obra? És Rayuela la història d’una recerca? Al llarg del llibre sembla que ens ho estigui recordant contínuament. És la recerca de l’amor de la Maga? Però si ho és, perquè l’abandona? Potser podria semblar que és un amor que el crema i l’ha de rebutjar, però llavors la recerca és una fugida.<br />Però no és així. Al títol hi ha la pista que ens orienta, així com les contínues referències al llarg de la novel•la: la rayuela, des de la casella de la Terra a la del Cel, és el símbol d’on vol arribar l’intel•lectual Oliveira. Aspira a descobrir una nova visió de la condició humana, sense el convencionalisme de les paraules i les institucions que el mantenen subjugat en quant a individu.<br />En concret busca el Cel, nom amb que ell denomina el seu kibbutz particular, la zona on per fi sap que trobarà la comoditat. És l’espai que dóna sentit al caos i la busca. El centre és l’harmonia amb el món, la necessitat d’una conciliació amb la societat humana per donar sentit a la vida.<br />En la seva recerca baixa fins al límit, al fons de les coses, tan a París (amb l’aventura patètica de la clochard) com a Buenos Aires (al manicomi). Creu (Oliveira) que aquesta harmonia, la regeneració de l’home, no és llunyana, sinó que es troba dins de la societat. En l’escena culminant final, Cortázar ens deixa en l’ai al cor en acabar el llibre amb l’Horacio Oliveira enfilat dalt d’una finestra amb el propòsit de suïcidar-se. Però (segons crec) no ho fa. A l’últim instant s’adona de l’amor que sent cap a Traveler i Talita i decideix no llevar-se la vida. No salta, perquè descobreix que hi ha una força real per arribar al Cel, l’amor, en les seves diferents manifestacions: en l’apassionada vida sexual amb la Maga (de qui es distancia per por de ser absorvit pel Món Maga, quelcom que no comprèn), la voluntat a París d’anar a veure a l’hospital un ancià accidentat (que resultarà ser al capdavall Morelli, l’autor i gran teòric de la novel•la i que acapara les anotacions de la tercera part de Rayuela, De otros lados), la compassió per la histriònica cantant Berthe Trépat i, en el seu darrer extrem, l’aventura amb la clochard. En El lado de acá això es mostra en l’amistat, la fraternitat universal que trobem en el triangle Horacio-Talita-Traveler, en l’escena del tauló per la finestra. L’amor doncs, és el determinant de la única via que Horacio acaba descobrint.<br />Amor i llibertat és el que la Maga simbolitza; els murs que s’aixequen davant el kibbutz d’Oliveira (la vida quotidiana, amor, moral, política) per ella existeixen al seu gust. Així no és estrany que Oliveira afirmi que ella ja viu a aquest Cel i tampoc resulta estrany que sigui un boig qui millor sapigui jugar a la Rayuela del manicomi.<br />El caràcter fred i quasi inhumà d’Horaci en escenes com la mort del bebè Rocamadour, cau quan s’adona, arrel dels escassos moments en que s’ha apropat al Cel, que l’encontre és possible, i la recerca tenia sentit. L’amor, el sexe de la Maga, es la via de redempció. Horaci guanya i cau, i al mateix temps ressorgeix d’entre les cendres. Trobaria Oliveira a la Maga? Em fa l’efecte que al capítol 1 de Rayuela (que podria ser l’últim) ja l’ha començada a trobar, recolzat a la barana del Pont des Arts.<br /></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-42647794350599642752009-01-29T08:44:00.005+01:002009-01-29T09:02:40.573+01:0050 píndoles per entendre la crisi<strong><span style="font-weight: normal;">El lúcid economista <a href="http://www.juantorreslopez.com/"><span style="font-weight: bold;">Juan Torres López</span></a>, a qui ja fa temps que segueixo la pista, fa uns dies que ha publicat una llista amb el que ell anomena "<a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=79650">50 píndoles per entendre la crisi"</a>. Uns amics li van demanar un petit guió que per explicar l'actual conjuntura econòmica, i el bo d'en Juan Torres els hi va fer la següent relació en cinquanta punts. Esquemàtic, concís i clarificador:<br /></span><br /></strong><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKDxxMrMWaVDzpB6gqtwwxaiR6iH9JZe1Ab5wvOPl-xJP-Y7W8Z7Au7DRjfskC0ynylwXlOGmHe1YVI9vsYZGesArwNWDVXd19gWA4o7eRTt4vhfWHMSankqWeldMg1QMWcZUblpKu5U-/s1600-h/291562303_61c81f5b26.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjKDxxMrMWaVDzpB6gqtwwxaiR6iH9JZe1Ab5wvOPl-xJP-Y7W8Z7Au7DRjfskC0ynylwXlOGmHe1YVI9vsYZGesArwNWDVXd19gWA4o7eRTt4vhfWHMSankqWeldMg1QMWcZUblpKu5U-/s320/291562303_61c81f5b26.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5296621041826277010" border="0" /></a><br /><strong>El origen y el desarrollo de la crisis</strong><br /><span style="font-style: italic;">1. La crisis se origina en Estados Unidos.</span> <span style="font-style: italic;"><br />2. Para evitar que después del 11-S la economía se viniera abajo se bajaron mucho los tipos de interés. </span> <span style="font-style: italic;"><br />3. Como al bajar los tipos de interés los bancos ganarían menos, buscaron la manera de no dejar de ganar. </span> <span style="font-style: italic;"><br />4. Para ello se lanzaron a la búsqueda desesperada de clientes para sus préstamos y los daban cada vez más a familias con pocos recursos. </span> <span style="font-style: italic;"><br />5. Los préstamos que daban (sobre todo los hipotecarios) eran muy arriesgados pero gracias a eso los podían dar a tipos de interés más altos.<br /></span> <span style="font-style: italic;">6. Los bancos (y en general los inversores en los mercados financieros) no se guardan en un cajón los contratos de los préstamos que dan sino que los venden. Esa es una actividad llamada "titulización" que les permite cambiar papel por dinero líquido. Y a partir de ella nacen los "productos derivados", llamados así porque van naciendo, derivándose, unos de otros. Forman el corazón de las finanzas internacionales, como una gran pirámide invertida (porque de uno inicial surgen muchísimos más) que mueve billones de euros solo a partir del papel, sin riqueza productiva alguna detrás.<br /></span><span style="font-style: italic;">7. Los bancos hipotecarios estadounidenses vendían sus contratos hipotecarios a unos fondos de inversión que ellos mismos habían creado para tal fin. En realidad se los vendían a ellos mismos pero formalmente aparecían como si fueran otras empresas y eso les permitía que en sus balances el papel se sustituyera por dinero y así podían dar más créditos, que es lo que les proporciona rentabilidad. </span> <span style="font-style: italic;"><br />8. Esos fondos de inversión vendían a su vez esos contratos a otros fondos, y estos a otros, y así esos contratos se fueron difundiendo por el sistema bancario internacional. </span> <span style="font-style: italic;"><br />9. La inversión en esos contratos era muy rentable porque como respondían a hipotecas con tipos de interés más alto que el del mercado también podían dar más rentabilidad que la del mercado. </span> <span style="font-style: italic;"><br />10. Para colmo, los bancos que originalmente vendían esas hipotecas trataron de disimular que eran muy arriesgadas. Para ello hacían "paquetes" en donde había unas buenas y otras malas. Y, además, contrataban a unas empresas especializadas (llamadas agencias de "rating") para que "evaluaran" si esos paquetes eran buenos o malos. Les pagaban por ello, así que esas empresas decían que, por supuesto, era de la mejor calidad financiera. </span> <span style="font-style: italic;"><br />11. Pero era mentira.<br /></span> <span style="font-style: italic;">12. Las familias empezaron a no pagar sus hipotecas y así, lo que antes era muy rentable para el banco ahora dejaba de tener valor. </span> <span style="font-style: italic;"><br />13. Quienes habían comprado esas hipotecas o los paquetes que las contenían empiezan a tener que registrar las pérdidas patrimoniales correspondientes. </span> <span style="font-style: italic;"><br />14. Fueron quebrando unos bancos detrás de otros. </span> <span style="font-style: italic;"><br />15. El sistema bancario de USA y el de Reino Unido llegaron a la bancarrota y los demás le siguieron o están a punto de llegar a la misma situación. </span> <span style="font-style: italic;"><br />16. Al ver los bancos que los demás estaban en tantos apuros y que ellos mismos tenían pérdidas muy grandes dejan de darse créditos unos a otros.<br /></span><span style="font-style: italic;">17. Cuando los bancos dejan de tener confianza y liquidez para prestar, el dinero empieza a no llegar a la economía real, a los empresarios y los consumidores. </span> <span style="font-style: italic;"><br />18. La economía real no puede funcionar sin crédito (¿quién puede comprar un coche o una casa o casi cualquier cosa hoy día sin financiación?).<br /></span> <span style="font-style: italic;"> 19. Las empresas empezaron a cerrar y a despedir trabajadores. </span> <span style="font-style: italic;"><br />20. En mitad de ese proceso se produce otro fenómeno: los inversores que ven que las finanzas se han puesto feas para especular allí (que es lo que saben hacer) apuestan por invertir en otros mercados. </span> <span style="font-style: italic;"><br />21. ¿En dónde? En los que tienen tendencia a subir los precios, como antes había pasado con el inmobiliario. Ahora lo harán en el del petróleo y en el alimentario. </span> <span style="font-style: italic;"><br />22. La especulación en el mercado del petróleo subió estrepitosamente sus precios y la de los mercados alimentario también, provocando mucha más hambre y sufrimiento en los países más pobres. </span> <span style="font-style: italic;"><br />23. Los efectos de la crisis financiera, de la subida del petróleo y del precio de los alimentos desató la descomunal crisis económica que estamos viviend</span>o.<br /><p> <strong>España</strong><br /><span style="font-style: italic;">24. La situación española tiene algo de particular.<br /></span></p><p><span style="font-style: italic;">25. Los bancos y cajas españolas no habían adquirido grandes cantidades de hipotecas basura y de paquetes contaminados (aunque algunos sí). </span> <span style="font-style: italic;"><br /></span></p><p><span style="font-style: italic;">26. Pero tenían otra basura: se dedicaron a financiar al sector inmobiliario y crearon una burbuja que ha explotado.<br /></span></p><p><span style="font-style: italic;">27. Solo de 2002 a 2008 pasaron de dar créditos por 700.000 millones de euros a 1,8 billones. Es imposible que ese aumento no haya ido acompañado de un incremento inmenso del riesgo, de la insolvencia y de la morosidad. Ahora empiezan a pagarlo y a tener los mismos efectos que los que acabo de mencionar a escala global. </span><strong><br /></strong> </p> <p> <strong>Los Estados frente a la crisis </strong><br /><span style="font-style: italic;">28. ¿Qué han hecho las autoridades?</span> <span style="font-style: italic;"><br /></span></p><p><span style="font-style: italic;">29. En primer lugar, establecer las normas contables y financieras que permitieron que los bancos pudieran hacer todas las inversiones super arriesgadas que han hecho y que han provocado la debacle. Y, por supuesto, hacer la vista gorda cuando los peligros y los problemas empezaban a manifestarse sin remedio.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">30. Cuando estos ya no se podían disimular dijeron que solo se trataba de una crisis limitada a las hipotecas y a Estados Unidos. Mintieron a la gente.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">31. Luego empezaron a darle dinero a mansalva a los bancos (las multimillonarias "inyecciones de liquidez" de los bancos centrales) para que taparan el agujero y se siguieren prestando entre ellos y prestaran a la economía real.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">32. Pero el agujero era tan grande que no arreglaron nada. Los bancos quebraban uno detrás de otro,</span> </p><p><span style="font-style: italic;">33. Propusieron que los bancos les vendieran los "activos tóxicos" (las hipotecas basura que habían ido difundiendo por la economía) pero no consiguieron nada porque estaban difuminados por todo el mundo y porque son de un valor gigantesco, prácticamente imposible de compensar.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">34. La realidad es que toda la ayuda que han venido recibiendo los bancos la destinaban a compensar sus pérdida o a lavar la cara de sus balances. Algunos, incluso la dedicaron a repartir beneficios entre sus accionistas y directivos.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">35. Los dirigentes de los países más poderosos se reunieron en Washington y en unas pocas horas aprobaron un documento vago y de generalizaciones en el que se daban algunos golpes de pecho y en el que fundamentalmente acordaron dos cosas: que iban a tomar medidas en los mercados financieros y que los gobiernos tenían barra libre para gastar lo que fuese necesario porque la crisis de la economía real se hacía ya muy grave.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">36. De las medidas financieras nada se sabe pero sí han aprobado planes de gasto para tratar de que el paro y las quiebras de empresas no sigan aumentando.</span><strong><br /><br />El futuro</strong><br /><span style="font-style: italic;">37. ¿Servirán de algo esas medidas?</span> </p><p><span style="font-style: italic;">38. Una cosa está clara: mientras no se curen las causas del cáncer éste seguirá avanzando. Ahora ya han caído muchos bancos. Seguirán cayendo los demás y después vendrá la caída de los fondos de inversión y de pensiones...</span> </p><p><span style="font-style: italic;">39. Los planes de gasto compensarán la pérdida de empleos pero su coste (que recaerá sobre los más débiles y sobre las generaciones futuras) será inmenso si no se cierra pronto la sangría.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">40. Y, mientras tanto, los bancos siguen sin abrir el grifo de la financiación. Los gobiernos hacen como que se molestan con ellos pero aquí paz y después gloria. Es más, para dorarle la píldora le hacen rebajas fiscales vergonzosas e inmorales a los banqueros y grandes propietarios, como acaba de suceder en España. </span><strong><br /></strong> </p> <p> <strong>Alternativas de progreso frente a la crisis </strong><br /><span style="font-style: italic;">41. ¿Qué se debería hacer entonces?</span> <span style="font-style: italic;"><br /></span></p><p><span style="font-style: italic;">42. Hay que tomar medidas urgentes como las siguientes: Evitar la sangría financiera interviniendo los bancos. Abrir inmediatamente el grifo de la financiación. Aumentar la cuantía de los planes de gasto (en particular poniendo capital fondos de financiación a disposición de las empresas que creen empleo) y procurar que no sea inversión despilfarrada (como la que están proponiendo en España algunos ayuntamientos en el plan del gobierno). Establecer impuestos extraordinarios en todos los países sobre las grandes fortunas, sobre los movimientos especulativos y los beneficios extraordinarios.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">43.Y por supuesto también son imprescindibles otras medidas con carácter estructural y global: Nuevas normas que regulen y disciplinen las actividades financieras y garanticen la financiación para la actividad productiva. Entre ellas, control de los movimientos de capital, eliminación total de los paraísos fiscales, establecimiento de Impuestos internacionales, y creación de instituciones internacionales democráticas.... </span></p> <p> <strong>Más allá de la debacle financiera</strong><br /><span style="font-style: italic;">44. Lo que hay detrás de la crisis es la especulación financiera que ha llegado a ser gigantesca y peligrosísima. Pero los capitales se han ido yendo a la esfera financiera especulativa porque allí tienen más rentabilidad relativa.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">45. Hay que evitar que la especulación sea más rentable que la actividad que crea riqueza.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">46. Para eso hay que penalizar la especulación y sus beneficios, extraordinarios pero letales para el resto de la economía, y hacer que los mercados reales sean más dinámicos y rentables. Y para que esto último sea posible es necesario que haya mucha más demanda y mucha mayor capacidad de compra: hay que subir los salarios reales. De hecho, fue su caída en los últimos años lo que disminuyó la demanda, y con ella las ventas, la producción y la rentabilidad.</span><br /><strong><br />Lo que hace falta para cambiar las cosas</strong><br /><span style="font-style: italic;">47. Las medidas y políticas alternativas que acabo de señalar son perfectamente posibles y por supuesto necesarias pero no se podrán adoptar mientas que el poder esté en manos de los banqueros, de los grandes financieros y de los grandes propietarios. </span></p><p><span style="font-style: italic;">48. Para que haya una economía diferente es necesario que los ciudadanos tengan el suficiente poder para asegurar que sus preferencias democráticamente expresadas se conviertan en decisiones. Lo que hoy día sucede es lo contrario: las preferencias de los ricos son las únicas que lo consiguen.</span> </p><p><span style="font-style: italic;">49. La crisis está mostrando el lado inmoral y criminal de muchas actividades financieras y económicas. Por la ganancia se permite todo. Hay billones euros para ayudar a los bancos y no unos pocos miles para evitar que cada día mueran 25.000 personas de hambre. </span> <span style="font-style: italic;"><br /></span></p><p><span style="font-style: italic;">50. Las crisis seguirán produciéndose y con ellas el sufrimiento innecesario de millones de seres humanos si no logramos que lo inmoral sea inaceptable, si la ética del respeto a la vida y de la cooperación no se impone sobre la del beneficio. No sufrimos solo una crisis económica. No nos engañemos, es la crisis de un sistema social y económico, de nuestra civilización, de una humanidad que se ha pervertido a sí misma solo para que una minoría se harte de disfrutar y de ganar dinero. </span></p>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-73433131166734442122009-01-26T11:04:00.003+01:002009-01-26T11:52:16.420+01:00Carlos Sentís<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7QbsODW7weVAtj9P2Am2sD-4ib_LrIDr0ybiWYs8OyrzY9ZHZoOLDKHPzMjzaOhh8q6p50OLU2MKhyC3S9luJ1DKmebRVPyH4SLgyJkmKWMB9CrsT_atjrCEvpCyPVQz8J6gmz70Wa5B0/s1600-h/2031434520_28ece102f1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7QbsODW7weVAtj9P2Am2sD-4ib_LrIDr0ybiWYs8OyrzY9ZHZoOLDKHPzMjzaOhh8q6p50OLU2MKhyC3S9luJ1DKmebRVPyH4SLgyJkmKWMB9CrsT_atjrCEvpCyPVQz8J6gmz70Wa5B0/s320/2031434520_28ece102f1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295552955177744530" border="0" /></a><br />Resulta que el degà dels periodistes catalans, Carlos Sentís, que ja compta amb 97 anys, avui serà condecorat pel Ministeri del Corbacho amb la Medalla al Mèrit del treball del Govern espanyol (ja compta amb la Creu de Sant Jordi, la Legió d'Honor francesa i el Premi Nacional de Periodisme). Per molts l'últim periodista franquista encara viu, Sentís va ser un <span style="font-weight: bold;">home de Cambó</span> tant durant la República com amb l'adveniment de la Guerra... si bé no va fer excessius escarafalls davant del triomf franquista. De la mateixa manera que Josep Pla, ha estat acusat d'<span style="font-weight: bold;">espia de Franco durant la guerra </span>-Eugeni de Xammar el va arribar a titllar de "rata de clavaguera dedicada a les feines més vils de l'espionatge per compte de l'enemic"- ha esperat al final de la seva vida per desmentir l'acusació, quan els seus acusadors ja fa temps que crien malves. Segons Sentís, la seva tasca en aquest sentit durant la guerra es va limitar a recollir informacions i fer escrits per als serveis d'informació organitzats per Cambó, partidari del bàndol rebel.<br /><br />El franquisme no el va tractar gens malament. Va ser secretari de Sánchez-Mazas en el ministeri que el falangista va ocupar en el primer govern de Franco i als anys seixanta el van nomenar director de l'agència EFE. Monàrquic fins a la mèdula, durant la Transició va ser diputat d'UCD i un dels màxims artífexs del retorn de Tarradellas com a quart president de la Generalitat moderna.<br /><br />Per una casual coincidència, avui també és el dia en que es compleixen <span style="font-weight: bold;">setanta anys de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona</span> i Vilaweb ha aprofitat l'avinentesa per recordar-nos la <a href="http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/sentis.pdf">crònica de la retirada republicana</a> que Sentís va escriure en un llunyà 17 de febrer de 1939. Aquí en tenim un fragment:<br /><br />"El propio periodista francés me da el último ejemplar del "Candide", semanario amigo de la España Nacional. En su primera página se lee: "Los últimos días de Cataluña", "Finis Cataloniae".<br />Pero, ¡por Dios!... Estos periodistas franceses no curarán nunca. Tras lo pintoresco, tras el afán de dramatizarlo todo, caen en el folletín más falso.<br />Señores, un poco de reflexión: Bueno, sí: "Los últimos días de Cataluña"... la de Companys... la de Negrín... ¡Perfecto! Pero Cataluña es algo más y algo más eterno que eso.<br />Eso no ha sido más que "The End", el cartelito de "Fin" de esta gigantesca ampliación de "Scarface" o de "El Imperio del Crimen".<br /><span style="font-weight: bold;">Aquella Cataluña acabó; pero </span><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">la Cataluña real</span><span style="font-weight: bold;">, que diría vuestro y nuestro caro Charles Maurras, hoy, precisamente empieza a amanecer</span>.<br /><br />CARLOS SENTÍS<br />La Vanguardia, 17 de febrer de 1939Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-59447995693690955552008-12-18T20:26:00.005+01:002008-12-18T20:35:59.223+01:00Les tres edats de l'abstencionista actiu<div>Ja en tenia de raó el polític victorià Benjamin Disraeli quan deia que "esperant, esperant, tot acaba arribant".<br /></div><div><br /></div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUcbAr6UxawUmWh1tgZbYB2gVBr-egxPdg09kVilAGTfBEMCDlHIbrNrBEfyCpJ15f8Nmgvs08i9vXfPPDDA1eMjowHACxywHvVn3a1919J60EGXlobFMBosdjT0oIkWSQOSvLUpL0Yj_t/s1600-h/Abstenci%C3%B3.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 231px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUcbAr6UxawUmWh1tgZbYB2gVBr-egxPdg09kVilAGTfBEMCDlHIbrNrBEfyCpJ15f8Nmgvs08i9vXfPPDDA1eMjowHACxywHvVn3a1919J60EGXlobFMBosdjT0oIkWSQOSvLUpL0Yj_t/s400/Abstenci%C3%B3.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5281213866445041874" /></a>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-34047673559396073392008-12-14T18:19:00.012+01:002008-12-14T18:59:35.672+01:00Google Maps ha caçat el meu company de pis<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCyn85NTrTzASCfVwemFHkr2mSM2yZD_AZYRPI04gXEWIDUwPE8AYPu46N2dOYptrBsQt5hjJ634qUkSNzkTQ21yl23SS2l9BP7BDqHigFywwteQqWv1lxslrtbratky3TfwhI0cSIm1Bi/s1600-h/SmugMax2.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 260px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCyn85NTrTzASCfVwemFHkr2mSM2yZD_AZYRPI04gXEWIDUwPE8AYPu46N2dOYptrBsQt5hjJ634qUkSNzkTQ21yl23SS2l9BP7BDqHigFywwteQqWv1lxslrtbratky3TfwhI0cSIm1Bi/s320/SmugMax2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279705807651273426" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb3yzX6ACR8j8q3cwADBuHyMsPVZQylgqC6Q5ffUiDMo4ki886TwJGbvpAGE1Uqk3qzGFRcO4kVCcqO7__tRp6bXT6Z8XSt7D3ThWek9j9qOv4u7sz4Cw7dbbjFovzM4PONzwdyY9KOPJl/s1600-h/carni.jpg"></a><br />D'acord, <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">això comença a fer por</span>. Recordeu allò de l'Orwell de 1984? Una societat vigilada, tutel·lada, controlada, jutjada a tota hora per tot de càmeres que no et deixen mai de petja i etcètera, etcètera? Doncs bé, aquest estiu vaig tenir el privilegi de comprovar com a Londres ja n'existeix la versió Beta. Tant als carrers com a les empreses,<span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;"> la videovigilància hi era més present que l'Esperit Sant</span>. A la feina, en incomptables ocasions em deixava la identificació al l'escriptori -no m'agrada portar coses penjant del coll- i en els meus anars i venirs per l'empresa sense identificació, goril·les amb corbata sorgien del no-res i m'engrapaven per l'espatlla, es donaven instruccions entre ells pel busca i només em deixaven en pau quan, després d'escortar-me fins l'escriptori, els mostrava la identificació. Al carrer era prou similar -fins i tot els carrerons més foscos i lúgubres tenen un mínim de quatre càmeres disposades a sorprendre't a la mínima que la bufeta et pugui dir prou-.<div>Les càmeres de seguretat <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">a Barcelona comencen a implantar-se amb alegria</span>. És bonic que la plaça George Orwell sigui la més ben dotada en aquest sentit, permetent a la gent amb poques idees fer analogies fàcils.</div><div>Ara bé, tot això són futileses. Res a veure amb el que s'aproxima. Ens observen. Google Maps o Google Earth són petits tastets per al públic en general. Els serveis cars, l'espionatge en directe, el paguen els millors postors.</div><div>Fins a finals d'any, visc entre el 20 i el 40 de Carreras Candi. <span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">El sagal amb rastes de la captura de pantalla és el meu company de pi</span><span class="Apple-style-span" style="font-weight: bold;">s, per cortesia de Google Maps en mode Street View.</span></div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 238); "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg42dqHwNKCXzLy8Xv9tb_pBXJkkxfPbllO_eucZU1o563P8kGqI4Tc5e0zcgxidvi6iIwKm1zKJYMIg7kJgnbeJ9VXJ0zCLwsaqnmEmhIcPjN9ONYQMSEm4HZMgmH-bS839Y7S_l124wG/s400/Street+View.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279703448764630834" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px; height: 250px; " /></span></div><div>Oh, amb la cara difuminada.</div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="color: rgb(0, 0, 238); "><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb3yzX6ACR8j8q3cwADBuHyMsPVZQylgqC6Q5ffUiDMo4ki886TwJGbvpAGE1Uqk3qzGFRcO4kVCcqO7__tRp6bXT6Z8XSt7D3ThWek9j9qOv4u7sz4Cw7dbbjFovzM4PONzwdyY9KOPJl/s400/carni.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5279703940088286802" style="display: block; margin-top: 0px; margin-right: auto; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; text-align: center; cursor: pointer; width: 339px; height: 392px; " /></span></div><div><br /></div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-58958791415183818922008-12-11T16:10:00.004+01:002008-12-11T16:33:45.913+01:00Manuel Fraga no repapieja<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqImhSOloQARDxEFw0OxIS8vkUr-k0SdyaLskFkNddJFIozh6QyeOuVWo8ukzQDK4QSDnl6pQk17MMFZm55aEtXcRTpjokR2hx_z_oO5_xFwxp8IYxyCrp_L1AdQI4WpT8hwjCzBl11Kss/s1600-h/ex_presidente_Xunta_Manuel_Fraga.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 147px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqImhSOloQARDxEFw0OxIS8vkUr-k0SdyaLskFkNddJFIozh6QyeOuVWo8ukzQDK4QSDnl6pQk17MMFZm55aEtXcRTpjokR2hx_z_oO5_xFwxp8IYxyCrp_L1AdQI4WpT8hwjCzBl11Kss/s200/ex_presidente_Xunta_Manuel_Fraga.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278553638513546818" border="0" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(102, 102, 102);"></span></span><blockquote style="font-family:trebuchet ms;"><span style="font-size:85%;"><span style="color: rgb(102, 102, 102);">Assassins de raons, de vides,<br />que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies<br />i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.</span> <span style="color: rgb(102, 102, 102); font-style: italic;"><br />Lluís Llach<br /><br /></span></span></blockquote> <span style="font-family:trebuchet ms;">Els partits nacionalistes haurien de "ser penjats" en alguna banda, segons l'inefable </span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >don Manuel Fraga Iribarne</span><span style="font-family:trebuchet ms;">. Mentre l'estirabot de Joan Tardà ha ocupat la primera pàgina dels diaris de Madrid durant uns dies, és poc creïble que el comentari del polític gallec tingui massa repercussió. És una de les tantes altres gràcies que sol dir el senyor Fraga, com quan deia que els tancs hi són per mantenir la unitat d'Espanya. Qui som nosaltres per ficar-nos amb aquesta venerable relíquia del pleistocè, aquest colós que repapieja, </span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >que ens fa venir més pena que ganes de revenja?</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> La resposta, és clar, és que som uns ignorants -els joves- i uns amnèsics amb bona voluntat -els més grans-. En ple debat sobre si haurien de ser investigats els crims del franquisme -així com les seves extensions més enllà de 1975-, </span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >deixar impunes personatges amb l'historial criminal de Don Manuel no és una mostra de concòrdia nacional</span><span style="font-family:trebuchet ms;">. Més aviat ho és de traició envers els qui van sofrir els seus crims, dient-los-hi a cau d'orella que els afanys dels detinguts, exiliats, morts i torturats potser van ser actes heroics... però no van passar del rang d'anècdotes. </span><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Fa uns anys el jutge Garzón s'atrevia a iniciar un procés contra Augusto Pinochet pels crims que havia comès durant el seu regnat del terror. Des d'Europa, es considerava que Xile era un país </span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >no suficientment madur com per enfrontar-se i encarar-se amb valentia amb els fantasmes del seu passat</span><span style="font-family:trebuchet ms;">. Seria divertit que ara fos un jutge xilè qui iniciés un procés semblant contra don Manuel.</span><br /><br /><span style="font-size:85%;"> <span style="font-style: italic; color: rgb(0, 51, 0);font-family:trebuchet ms;" >Llistat extret, d'aquí i d'allà, que conté les perles de la biografia de don Manuel Fraga Iribarne:</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br />- </span><span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Entre 1962 i 1969, com a Ministre d'Informació i Turisme de Franco:<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1962</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Repressió salvatge contra els miners asturians, amagada per la censura informativa de Fraga. A les dones dels miners les duen als quartels de la Guàrdia Civil, rapades al zero.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1962</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Fraga impulsa una nova llei de premsa teòricament menys censora, però al 1966 es segresta l'ABC, es persegueix la revista Destino i es dinamita el rotatiu Madrid l'any 1968.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1966</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Fraga amaga l'accident amb armes nuclears més greu de la història quan un B-52 nord-americà amb quatre bombes H s'estavella a la platja de Palomares a Almeria<br /><br /></span> <span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >- En aquesta època, com a membre del Consell de Ministres va ser còmplice de:<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1962</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> La pena de mort per Jordi Conill, membre de Joventut Llibertària, commutada després de la pressió del futur papa Pau VI.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1963</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> La pena de mort de Julià Grimau, dirigent del Partit Comunista a la clandestinitat, per uns suposats crims comsesos durant la guerra. S'intenta simular un suïcidi llançant-lo des de dalt d'un edifici, però sobreviu i acaba sent executat.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1963</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Les sentències de mort i d'execució dels anarquistes Francisco Granados i Joaquín Delgado.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1965</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Les condemnes a mort dels activistes socials Raimundo Medrano i Eleuterio Sánchez.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1968</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Procés contra 16 suposats membres d'ETA detinguts per l'assassinat del cap de la policia de Sant Sebastià, responsable de les tortures a desenes de persones. Sis penes de mort que acabarien commutades i 300 exiliats forçosos.<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1969</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> Detenció de quatre estudiants acusats de repartir propaganda contra el règim. Un d'ells, Enrique Ruano, mor en caure des de dalt d'un edifici. Fraga organitza una campanya explicant que el jove tenia una certa tendència al suïcidi.<br /><br /></span> <span style="font-weight: bold; font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >- Del 1975 al 1976, com a vicepresident i ministre de la Governació del govern d'Arias Navarro, després de la mort de Franco:<br /></span><span style="font-weight: bold;font-family:trebuchet ms;" >1976</span><span style="font-family:trebuchet ms;"> El desallotjament d'una concentració a la catedral de Vitòria causa cinc morts, desentes de detinguts i torturats. Poc després se'n produeixen dues més, a Tarragona i Basauri Al respecte Fraga es vanta: "La calle es mía" i es nega a investigar cap de les morts. Al mateix any, complicitat del govern en els assassinats de Montejurra on tres persones són mortes per l'acció dels paramilitars mentre la guàrdia civil s'ho contempla passiva.</span></span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-91404498192802177952008-11-24T11:59:00.006+01:002008-11-24T22:50:59.653+01:00El somiatruites<div style="text-align: center;"><object height="344" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/crbRGQVOlGQ&hl=es&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/crbRGQVOlGQ&hl=es&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-31326657438576318702008-11-21T00:12:00.008+01:002008-11-25T00:09:30.677+01:00La insostenible lleugeresa dels transgènics<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFt9s4qq8PDjGqwsENqAtmA7T_NZk1r5ia3qB4nj6Xmrl9yo0L_9RoVmO0vUVsC31XSc4VTntaIcrD3xWMbTrP0iz03dawsBaeBBFoXc-QJkcC_c6eAW0oSnVuYWDSn-f-NrgVsJ6AC89k/s1600-h/Transg%C3%A9nicos.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 250px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFt9s4qq8PDjGqwsENqAtmA7T_NZk1r5ia3qB4nj6Xmrl9yo0L_9RoVmO0vUVsC31XSc4VTntaIcrD3xWMbTrP0iz03dawsBaeBBFoXc-QJkcC_c6eAW0oSnVuYWDSn-f-NrgVsJ6AC89k/s320/Transg%C3%A9nicos.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5270882708947304754" border="0" /></a><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">La Vanguardia <a href="http://www.comfia.info/noticias/45806.html">entrevistava ahir</a> a la periodista francesa <span style="font-weight: bold;">Marie Monique Robin</span>, que els darrers tres anys ha estat investigant la famosa <span style="font-weight: bold;">Monsanto</span>, multinacional nord-americana líder en producció de transgènics. Resulta que hi ha molts dubtes sobre els efectes d'aquest tipus de productes sobre la salut. La periodista cita uns experiments que la mateixa Monsanto va realitzar en ratolins sans que havien consumit aquest tipus de productes... i que per obra i gràcia de la transgènia van acabar convertits en ratolins diabètics amb problemes de fetge. Pel que sembla, <span style="font-weight: bold;">Espanya és l'únic Estat de la Unió Europea on es poden cultivar transgènics</span>.<br /><br />Tot plegat resulta d'allò més tranquilitzador.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Com que un no és expert en ciències naturals, serà millor que em limiti a apuntar els efectes socials i econòmics que una aposta pels transgènics pot dur al nostre món. Segons el meu parer, alguns efectes perniciosos dels transgènics. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">Es diu que en última instància, i en la seva accepció més perversa, <span style="font-weight: bold;">el boom dels transgènics ve a ser una segona "Revolució Verda"</span>, és a dir, un paquet tecnològic destinat a augmentar els rendiments -sobretot cerealítics- en la producció amb la finalitat bonhomiosa de disminuir la fam al món. Des del punt de vista d'un Mr. Scrooge és evident que els transgènics ofereixen múltiples possibilitats, però sostinc que des d'un punt de vista autènticament democràtic són un dels nous perills que amenacen la humanitat. Per pams:</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br />1. En la vessant agrícola, els <span style="font-weight: bold;">grans beneficiats d'aquest augment de la producció són els grans productors excedentaris</span>. Què en faran sinó, amb els grans estocs de producció que no poden col·locar en el seu propi mercat? Envair-ne de foranis, a un preu rebaixat, provocant de passada l'agonia dels petits productors que observen impotents com no poden competir amb el preu d'aquests productes.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br />2. Els transgènics, com la revolució verda abans, aposten per l'eficiència en els cultius, accelerant la <span style="font-weight: bold;">desaparició de les diferents varietats autòctones </span>de cada producte. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br />3. Qui té la paella dels transgènics pel mànec són les corporacions internacionals amb seu als països del Nord. Tradicionalment, els productors utilitzaven una part de la collita per sembrar el cultiu de l'any següent. <span style="font-weight: bold;">Ara bé, els transgènics no deixen llavor de reemplaç, són estèrils</span>. Així, els petits productors entren en un cicle de dependència vers les multinacionals ja que es veuen obligats a seguir comprant-los-hi les llavors.</span> <span style="font-family:trebuchet ms;"><br /><br />4. Des de posicions massa ben intencionades es diu que l'augment de la producció d'aliments que faciliten els transgènics pot ajudar a fer desaparèixer la misèria als països del Sud. Ara bé, si en l'actualitat els països pobres ja exporten més matèries primes de les que importen, realment és creïble que la seva situació millori amb els transgènics? Més aviat -podria pensar algú- <span style="font-weight: bold;">els transgènics estan sent el mitjà a través del qual els països del Nord puguin mantenir a un preu regalat la base de matèries primes necessària pel seu creixement</span>. </span> <span style="font-family:trebuchet ms;">La revolució dels transgènics podem dir que comparteix el mateix objectiu que la Revolució Verda que va començar a Mèxic als anys quaranta i que aviat es va estendre al món. Ara bé, el tret de sortida als primers fertilitzants, pesticides i herbicides químics va coincidir, de forma prou sospitosa, amb l'inici de l'extensió de la misèria arreu del Tercer Món. Igual que la fracassada Revolució Verda, els transgènics volen arreglar el panorama. Com deia aquell, <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">éramos pocos y parió la abuela</span>.</span>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-2197456533267160162008-11-16T21:53:00.005+01:002008-11-16T22:16:02.274+01:00Deu mil esglais<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid7eclqiuRruuoesmvkBKERhDvHhxgNNyO6qMGeYWc4BN5W_symCc9cTBfxhNGBjo7DBrKMUX0ZNwIXFJGnWMLiOf8IW9Hr1Hx2Jffce-bIDM1ozjrI0Y0es47YaAbd7YvFBJbH1SOVgzn/s1600-h/risa.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 288px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid7eclqiuRruuoesmvkBKERhDvHhxgNNyO6qMGeYWc4BN5W_symCc9cTBfxhNGBjo7DBrKMUX0ZNwIXFJGnWMLiOf8IW9Hr1Hx2Jffce-bIDM1ozjrI0Y0es47YaAbd7YvFBJbH1SOVgzn/s320/risa.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269362111654062866" border="0" /></a><br />Els felins de tot el món no se'n saben avenir: el meu germà m'avisa que és la visita 9.999 del bloc, i com que sempre <a href="http://www.youtube.com/watch?v=J0YzH_-UK_g">m'han agradat</a> les <a href="http://www.youtube.com/watch?v=NxoLPf8jtJc">xifres rodones</a>, disparo el flaix:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioFfARECBdGMJ7FBhojN2yDP7WGcc-o80trsSvPz1rZtriQyQ6L2VNV1eXKZivybdrnBe1eXCuvX52MtRumiRVNtrzBtkx0n89BIzDVi5a539x_Mv03odcxfQ_4sY0xvoLxks1lnr4VKn6/s1600-h/deumil.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 100px; height: 128px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioFfARECBdGMJ7FBhojN2yDP7WGcc-o80trsSvPz1rZtriQyQ6L2VNV1eXKZivybdrnBe1eXCuvX52MtRumiRVNtrzBtkx0n89BIzDVi5a539x_Mv03odcxfQ_4sY0xvoLxks1lnr4VKn6/s320/deumil.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269362495466085314" border="0" /></a>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-32317649313593597912008-11-14T00:01:00.002+01:002008-11-14T01:04:36.265+01:00La caputxeta curta de vista<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8mTmzOcgkSAY0OD5uAsNKBLFcSuDQ6Zk8XUkpe38zj8LDOPuQ_9_v24ilWn0wDiD2e910hjf_P8ayQWRqT1vcu73BeBRb1XYvbOuTYfFmVYAUQpxwS5nYgoQRW9YERKmSM6Vp9pSA6qA3/s1600-h/Detalle_grabado_Gustavo_Dore_Caperucita_Roja_lobo.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 250px; height: 250px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8mTmzOcgkSAY0OD5uAsNKBLFcSuDQ6Zk8XUkpe38zj8LDOPuQ_9_v24ilWn0wDiD2e910hjf_P8ayQWRqT1vcu73BeBRb1XYvbOuTYfFmVYAUQpxwS5nYgoQRW9YERKmSM6Vp9pSA6qA3/s320/Detalle_grabado_Gustavo_Dore_Caperucita_Roja_lobo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5268197605781692162" border="0" /></a><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">Nova aportació del meu germà petit després de la demolidora <a href="http://bonsalvatge.blogspot.com/2008/03/ray-charles-vist-pel-meu-germ.html">redacció sobre Ray Charles</a>. Aquest cop, la professora de castellà ha tingut la temptadora idea d'encomanar-los-hi una sobre la <span style="font-weight: bold;">Caputxeta Vermella</span>. Us la transcric fidelment:</span><br /><p style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" class="MsoNormal"><span style="">Esa famosa narración, también conocida bajo el nombre de “Caperucita Encarnada”, quizá es el cuento más conocido, juntamente con los Tres cerditos y alguno más, del mundo. <o:p></o:p></span></p> <p style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" class="MsoNormal"><span style="">La historia tiene muchas versiones, la famosa es esta:<o:p></o:p></span></p> <p style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" class="MsoNormal"><span style="">“Érase una vez había una niña, conocida como Caperucita Roja por su <span style="font-weight: bold;">vestimenta repetitiva</span>. Un día, llevó de comer a su abuelita, que estaba enferma. De camino, se encontró con el lobo (<span style="font-weight: bold;">personaje socialmente marginado en todos los cuentos</span>), que engaña a la caperucita, haciéndola ir por el camino más largo para llegar a casa de su abuela, y se viste con sus ropas, substituyéndola. Llega entonces la consentida Caperucita Roja, y empieza a hacerle <span style="font-weight: bold;">preguntas incómodas</span> al lobo, creyéndose que es su anciana abuela. Luego el lobo se la come, entra el cazador en la casa, mata al lobo y, de dentro suyo, salen la abuela y <st1:personname productid="la Caperucita. Fin." st="on"><st1:personname productid="la Caperucita." st="on">la Caperucita.</st1:personname> Fin.</st1:personname> Moraleja: No confies en los desconocidos”.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal"><span style=""><span style="font-style: italic;font-family:trebuchet ms;" >Se supone que muchos niños y niñas escarmentarán leyendo ese final feliz, pero en el cuento original (de título citado anteriormente), tanto la abuela como la caperucita <span style="font-weight: bold;">mueren</span> en la panza del lobo. La moraleja, pero, siempre es la misma, pues nunca es “<span style="font-weight: bold;">usa gafas graduadas</span>” ni nada por el estilo. Referente a ese cuento, creo que hay mucho de que hablar, aún.</span><o:p></o:p></span></p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-76478291843793639632008-11-13T00:01:00.004+01:002008-11-13T00:05:07.856+01:00Curs avançat de periodisme, by Terry Pratchett<div id=":56" class="ArwC7c ckChnd"><a style="font-family: trebuchet ms;" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://ncowie.files.wordpress.com/2007/12/pratche3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 312px; height: 301px;" src="http://ncowie.files.wordpress.com/2007/12/pratche3.jpg" alt="" border="0" /></a><b face="trebuchet ms"><br /></b><span style="font-family:trebuchet ms;">Consells bàsics per al bon periodista, segons l'hil·larant creador de l'absurda saga de fantasia Discworld, <span style="font-weight: bold;">Terry Pratchett</span>.</span><b style="font-family: trebuchet ms;"><br /><br /><span style="font-family:trebuchet ms;">ENTREVISTAS</span><br /><br /></b> <<span style="font-family:trebuchet ms;">La Regla Número Uno para las entrevistas (incluyendo a todo el mundo que me entrevista para la revista de su universidad, porque debo haber hecho cientos de esas cosas) debería ser:</span><p style="font-family: trebuchet ms;" face="trebuchet ms"> Escribe una lista con tus preguntas principales para fijar las cosas en tu mente; Tírala; Empieza con la entrevista; Entonces ESCUCHA lo que te está diciendo el tipo en cuestión para poder seguir cualquier hilo interesante; Porque si no lo haces, lo que tienes es un test, no una entrevista.</p><p style="font-family: trebuchet ms;" face="trebuchet ms"> Ufff... Esto me ocurre continuamente:</p><p style="font-family:trebuchet ms;"> <span style="color:red;">P:</span> ¿De dónde sacaste la idea del Mundodisco?<br /><span style="color:red;">R:</span> Se la robé a un anciano que conocía y ahora he decidido contároslo todo.<br /><span style="color:red;">P:</span> ¿Cuál es tu personaje favorito?</p> <span style="font-family:'Courier New',monospace;"><span style="font-family:trebuchet ms;">Ufff...</span><br /><br /></span><span style="font-family:'Courier New',monospace;"></span><div style="font-family: trebuchet ms;" id=":4k" class="ArwC7c ckChnd"><b>Ventajas de haber sido periodista<br /><br /></b> Sí, Dave Gemmel y Neil Gaiman eran periodistas. Y Bob Shaw también. Y yo. Es un buen entrenamiento porque:<p> 1) Cualquier tendencia hacia el bloqueo del escritor desaparece a las pocas semanas de empezar a trabajar con editores de noticias poco comprensivos.</p><p> 2) Aprendes muy rápidamente la relación directa entre escribir y comer.</p><p> 3) Coges una especie de estilo.</p><p> 4) Te mueves por lugares interesantes.</p><p> 5) Aprendes a editar mientras escribes, y tiendes a ser fiable con los plazos de entrega.</p><p> 6) Acabas con la capacidad de pensar al teclado y reducir el mundo a ti mismo y el trabajo que tienes entre manos. Tienes que hacerlo para sobrevivir en un mundo de teléfonos que suenan y sub-editores que gritan.</p> Nada de esto hará que tengas talento o seas bueno, pero sí ayuda a que aproveches al máximo lo que tienes.<br /><br />Font: <a href="http://dreamers.com/mundodisco/words.htm" target="_blank">http://dreamers.com/<wbr>mundodisco/words.htm</a> </div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-77824514386012642542008-11-12T15:42:00.004+01:002008-11-12T17:06:51.912+01:00Paul Krugman i el retorn dels heretgesLa periodista <a href="http://www.democracynow.org/2008/10/6/naomi_klein">Naomi Klein</a> ha estat una de les primeres en establir l'analogia segons la qual <span style="font-weight: bold;">la caiguda del mur de Berlín va ser al comunisme el que la crisi financera mundial de l'actualitat és al neoliberalisme</span>. De la mateixa manera que la fi del Bloc soviètic va suposar la decadència dels seus fonaments ideològics -per més que Marx s'hauria tallat les venes en contemplar l'exemple de fraternitat universal que era l'URSS-, <span style="font-weight: bold;">la crisi actual ha suposat el descrèdit més absolut al personatge que en els darrers trenta anys ha estat el màxim profeta de l'economia de lliure mercat: Milton Friedman</span>.<br /><br />El fracàs de les teories del neoliberalisme s'havia fet palès fa temps. Llatinoamèrica n'és potser la millor prova: el Xile de Pinochet va ser el primer país en "vendre" l'economia nacional sota les directrius de l'Escola de Xicago. El corol·lari del procés és que en els darrers trenta anys els índexs de pobresa d'aquests països només han començat a reduir-se en el moment que dirigents populistes han decidit intervenir massivament en l'economia, començant per la nacionalització dels sectors estratègics. A escala global, <span style="font-weight: bold;">el neoliberalisme ha empitjorat l'esquerda que separava el Nord del Sud</span> i no ha fet res per pal·liar la pobresa global -en els darrers anys, el retrocés percentual de la pobresa a escala planetària és mèrit gairebé exclusiu de la Xina postcomunista.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQlgdW5xEKYVCprZgph_55fu3TMAfGiLay5h7IqIYLiS8t6fRdR3SwtUreEYHKWMtweqCq2ysFM5uuLFSl7MDhWGmC8qWxNRf7rUFF82zEXKu4LGHvOhZAqROKSa9jsQfSv-DJmEpheVWk/s1600-h/FRIEKRU.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 241px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQlgdW5xEKYVCprZgph_55fu3TMAfGiLay5h7IqIYLiS8t6fRdR3SwtUreEYHKWMtweqCq2ysFM5uuLFSl7MDhWGmC8qWxNRf7rUFF82zEXKu4LGHvOhZAqROKSa9jsQfSv-DJmEpheVWk/s320/FRIEKRU.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5267784960162065746" border="0" /></a><br />En aquestes altures de la pel·lícula, el nou Nobel d'Economia s'ha apressat a <a href="http://www.elpais.com/articulo/semana/Quien/era/Milton/Friedman/elpepueconeg/20081019elpneglse_7/Tes">enterrar a Milton Friedman</a>. El mèrit de <span style="font-weight: bold;">Paul Krugman</span> és que el seu discurs no arrenca de l'agost de l'any passat, quan va començar la crisi de les <span style="font-style: italic;">subprime</span>, sinó de fa vuit anys, quan George W. Bush va arribar a la presidència dels Estats Units i amb ell tot el seguici <span style="font-style: italic;">neocon</span>, la minoria ultraconservadora del Partit Republicà fanàtica dels postulats de Friedman i Hayek. Neokeynesià convençut, afirma que <span style="font-weight: bold;">enmig de la crisi dels anys 30 Keynes va ser el Martí Luter de l'època</span>: partidari d'un Estat més intervencionista, partidari d'augmentar la despesa pública en temps de vaques magres per tal de reactivar l'economia. Segons Krugman, Keynes "aportava el rigor intel·lectual necessari per fer l'heretgia respectable". A la vegada, "si Keynes era Luter, Friedman era Ignasi de Loyola, el fundador dels jesuïtes". Igual que aquests, <span style="font-weight: bold;">els abduïts friedmanites van abraonar-se en una contrarreforma que a finals del segle XX havia aconseguit una "àmplia, però incompleta, retirada de l'heretgia keynesiana"</span>. Però els heretges tornen, més forts que mai.<br /><br />Just un any després de l'inici de la Gran Depressió, John Maynard Keynes va escriure: "ens hem ficat en un desordre colossal, hem comès enormes errors en el control d'una màquina delicada el funcionament de la qual no comprenem". Ara, un any després de la crisi financera actual, Krugman aposta per un nou sistema financer mundial. La seva, segurament serà una opinió que serà tinguda en compte en la reunió -que serà el preàmbul d'una altra reunió, llavors potser sí, més seriosa- d'aquest cap de setmana a Washington. <span style="font-weight: bold;">En temps de la Gran Depressió va caldre esperar una dècada i una guerra mundial descartar el <span style="font-style: italic;">laissez-faire</span> </span><span style="font-weight: bold;">a Bretton Woods</span><span style="font-weight: bold;">.</span> Veurem quan temps tardarà el capitalisme per salvar-se de la desfeta. <span style="font-weight: bold;">La factura, és clar, la pagaran els innocents.</span>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-60314211537939865662008-10-04T19:47:00.005+01:002008-11-12T16:06:08.573+01:00Per entendre millor la crisi<object height="344" width="425">Brillant gag què explica en set minuts de què va la part més mediàtica de la crisi de marres. Hi ha frases impagables com ara que l'especulador afirmi que la culpa de la crisi no és d'aquells que van revendre les hipoteques subprime, sinó d'aquells que precisament van denunciar aquesta pràctica l'agost de l'any passat.<br /><br /><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/pFmYIFk5i1Q&hl=en&fs=1"><param name="allowFullScreen" value="true"><embed src="http://www.youtube.com/v/pFmYIFk5i1Q&hl=en&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" height="344" width="425"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-66145031385126274962008-06-19T11:15:00.002+01:002008-06-19T11:25:50.842+01:00Me'n vaig a Londres<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://hellgate.incgamers.com/gallery/data/509/london-hq-sunny.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 251px; height: 157px;" src="http://hellgate.incgamers.com/gallery/data/509/london-hq-sunny.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Doncs sí. Aquest estiu no em tocarà passar-me'l sota el sol de justíca que cau entre les pomeres, ni entre les restes momificades d'un esquirol bizantí en alguna excavació oblidada. No, enguany toca gaudir d'una altra varietat d'aire condicionat embotellat, <span style="font-weight: bold;">aquest cop però, des d'un bloc de pisos competitiu de Londres</span>.<br /><br />La cosa promet. Fa temps que no practico l'anglès i això potser no és el millor capital per anar a treballar a un mitjà de comunicació doncs això, anglès. Prò ca barret, <span style="font-weight: bold;">en temps de guerra tota trinxera és bona</span> i defensarem el pabelló més enllà del continent, a l'altre cantó del Canal -de la Mànega s'entén, no d'Urgell-.<br /><br />L'expedició a Londres l'entenc com una redempció. Qui sap si acabarà amb una <span style="font-weight: bold;">extremaunció</span>. El cas és que si estàs llegint aquestes ratlles i es dóna la casualitat que tu també faràs cap a la Pèrfida aquest estiu, no dubtis en comentar-m'ho i quedem per fer una pinta. I si tens sort, encara et faré una<span style="font-weight: bold;"> truita de patates</span>, que en terra pagana, val el seu pes or.Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-23504549651034351662008-05-28T19:30:00.003+01:002008-05-28T19:42:01.211+01:00Terribas: “L'èxit serà no poder distingir qui de tots ha guanyat la partida”Transcric literalment la peça de <a href="http://www.tribuna.cat/">Tribuna.cat</a> que resumeix el magnífic article que la increïble <strong>Mònica Terribas</strong> va <a href="http://www.blogger.com/paper.avui.cat/article/politica/127609/cap/on/va/catalunya.html">publicar ahir a l'<em>Avui</em></a>. (<em>Darrerament el bloc s'actualitza poc, per no dir gens, i quan ho fa, ho fa amb préstecs com aquest. Quan surti de l'espiral de despropòstis en què estic immers espero regenerar i redissenyar aquesta finestra suburbial...)</em><br /><br />Mònica Terribas publica avui un eloqüent, senzill i, per tant, fantàstic article al diari Avui. Fent teoria i superant la crítica banal de sobretaula amb bons i dolents, la doctora en Periodisme retrata la societat catalana amb agudesa i demana, precisament, que aprenguem a sumar esforços sense buscar victòries personals, i això va per tots ja que sembla ser el vici nacional, potser fins i tot global. "<strong>Obsessionats a demostrar que som més bons que els altres, perdem el temps desmereixent un esforç que no és nostre, i així restem, tant que estem oblidant com se suma. </strong>Ni en la política, ni en l'empresa, ni en l'economia, ni en la recerca universitària, ni en els mitjans de comunicació [sumem]", diu Terribas.<br />"Hem substituït els processos de col·laboració mútua, per processos d'individualització, governats pels rèdits a curt termini. <strong>Només ens concentrem a guanyar petites batalles que ens permeten explicar petites victòries, però aquestes batalles no tenen una mirada llarga en l'horitzó</strong>, no són futur", afegeix i continua imparable, "<strong>El perill d'aquesta dinàmica és que acabem convençuts que som una societat mesquina, immersa en una realitat política i comunicativa que viu de cremar les naus</strong>. Però aquest és el mirall públic, el que ens arriba, però sortosament existeix la tensió creativa, potser més invisible, menys notòria, en molts àmbits" (...) "<strong>milers de persones estan tipes que l'ànsia de poder, d'instaurar una única manera de veure les coses, de creure que el que pensem és el que toca pensar i que només nosaltres sabem el que convé al país, s'hagi convertit en un vici</strong>".<br /><strong>"Cap on va Catalunya?</strong>", pregunta i respon brillant la periodista, "<strong>Cap a la mediocritat i la paralització si no aturem aquesta espiral</strong>. I per aturar-la, només cal que assumim el nostre compromís individual, que no ha de ser amb ningú més que amb la societat, amb la suma dels interessos dels qui viuen amb nosaltres i que actuen, no només en funció dels seus objectius particulars, sinó amb un sentit de responsabilitat collectiva. <strong>L'èxit serà no poder distingir qui de tots ha guanyat la partida</strong>".Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-53736189619586170792008-05-07T19:09:00.001+01:002008-12-10T01:45:32.606+01:00El Roto i la Guerra del FrancèsGenial!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1D83QCcVR2-ZGUP2AWR3xBWS0A4MlRMw5buqTaKcKY9bAX4-e0x9AluIuLJj-LD8hj6LG4jBzWH8W7BRIBkrh04fGjkqXUM97McVRaFm04YwV_87TvAt3VqR7_sTQ66hd2578BkhIqwwq/s1600-h/20080507elpepivin_4.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5197699910494957346" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1D83QCcVR2-ZGUP2AWR3xBWS0A4MlRMw5buqTaKcKY9bAX4-e0x9AluIuLJj-LD8hj6LG4jBzWH8W7BRIBkrh04fGjkqXUM97McVRaFm04YwV_87TvAt3VqR7_sTQ66hd2578BkhIqwwq/s320/20080507elpepivin_4.jpg" border="0" /></a><br /><div></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-67962669327127051262008-04-20T18:04:00.003+01:002008-04-20T18:18:46.720+01:00Quan los reys viuen felissos plányeu als pobles<a href="http://amatekim.files.wordpress.com/2007/11/ilya_repin-llibertat.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://amatekim.files.wordpress.com/2007/11/ilya_repin-llibertat.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><div>Del XIX al XXI les guerres mundials i la caiguda del mur de Berlín han posat fi a una de les modes més sensacionals de les dues passades centúries: la de<strong> reflexionar i buscar explicacions als canvis històrics</strong>, a buscar-ne les causes i a teoritzar sobre perquè caram es produeixen les revolucions. Llegint el llibre de Gerard Horta, <em>Cos i revolució</em>, m'he topat amb la següent reflexió sobre la flama que recorria el món:</div><br /><div><em></em></div><br /><div><em>La idea revolucionaria condensada en lo cervell del home baix la pressió d'un sentiment de justicia, es la dinamita més poderosa que jamay puga coneixe la humanitat.</em></div><br /><div><em>La llibertat y la autoritat son los dos diferents platets d'unas mateixas balansas. No pot, donchs, pujar l'una que no baixi l'altra. [...]</em></div><br /><div><em>Quan los reys viuen felissos plányeu als pobles.</em></div><br /><div><em>Tot poder determina una tiranía, tota tiranía engendra una revolució. No s'acabarán, donchs, las revolucions, mentres subsisteixin poders.</em></div><br /><div><em>Ab los reys, qui més hi fa més hi pert.</em></div><br /><div><em></em></div><br /><div><strong><em>La Tramontana</em>, 14-VII-1889</strong></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-28261298125177686542008-04-18T11:10:00.003+01:002008-04-18T11:13:31.938+01:00El què vulguis sentirUn dels vídeos més vistos de la història del Youtube és un curt sobre una història que tots coneixem massa bé, ja sigui perquè en un moment o en un altre hem representat algun dels seus personatges.<br /><br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/12Z3J1uzd0Q&hl=en"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/12Z3J1uzd0Q&hl=en" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-460914685529738642008-03-25T22:41:00.004+01:002008-12-10T01:45:33.130+01:00La batalla de Watergate<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcYFrAv3c4ju2hEPwL5G5AchE25wgcMw2sosJOyO_toIeRyk9i-3lK1g2-vE-SmXdnhlKK5934LSbrqgvCcurngweKYS0DXNbjOc-Rmt0chyWwXvlekkWwBJjAjC4_WgbrvBhqg1403Ucz/s1600-h/JohnMalkovich_wide1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcYFrAv3c4ju2hEPwL5G5AchE25wgcMw2sosJOyO_toIeRyk9i-3lK1g2-vE-SmXdnhlKK5934LSbrqgvCcurngweKYS0DXNbjOc-Rmt0chyWwXvlekkWwBJjAjC4_WgbrvBhqg1403Ucz/s320/JohnMalkovich_wide1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5181802679103421362" border="0" /></a><br />L’escàndol del Watergate és un dels episodis més coneguts de la <span style="font-weight: bold;">confrontació entre el poder polític i una premsa suposadament lliure</span>. L’investigació que va seguir a la detenció dels cinc individus que el 17 de juny de 1972 van infiltrar-se a la seu del Comitè Electoral del Partit Demòcrata a l’Hotel Watergate va ser un dels màxims exponents de la funció d’una premsa entesa com un <span style="font-weight: bold;">“recurs dels ciutadans contra l’abús dels poders”</span>.<br />El Watergate es produeix en un context, el dels anys seixanta i setanta , en què la Casa Blanca es veia obligada a admetre el fracàs a Indoxina, pressionada per una opinió pública que bevia en primer lloc d’uns mass media oposats a “qualsevol ingerència per part del govern federal” . Segons el periodista Raul Sohr, <span style="font-weight: bold;">si el The Washington Post “no hagués ostentat la cultura de la independència i de la investigació a tota ultrança”,</span> recolzant als reporters que destaparien el cas, <span style="font-weight: bold;">Karl Bernstein i Bob Woodward, “no haurien pogut arribar fins al moll de l’os de l’escàndol Watergate” . </span><br />Això va ser possible pel recolzament que els investigadors van rebre de l’editora del diari, <span style="font-weight: bold;">Katharine Graham</span>, que afirmava que “preferia lidiar amb el poder polític abans que enfrontar-se amb els seus reporters”. Per l’editora, l’escàndol va descobrir un “ús generalitat i indiscriminat del poder i de l’autoritat per part d’una administració inclinada al secret i la mentida, amb una sorprenent falta de respecte per les limitacions normals de la política democràtica” pel que el paper del diari en l’afer era “senzillament informar” .<br />Graham va extreure tres lliçons del Watergate que poden ser enteses com els tres pilars de la premsa entesa com a quart poder: 1) “Vam veure fins a quin punt és important una premsa lliure, preparada i energètica”; 2) “Vam veure fins a quin punt el govern té el poder de revelar nomes el què vol” i 3) vam tornar a aprendre com n’és d’important per un diari que pugui mantenir el secret de les seves fonts”.<br />Després d’una aferrissada lluita en que el Post va rebre importants atacs per part del govern, la justícia va donar la raó al rotatiu i <span style="font-weight: bold;">va forçar la dimissió del president Nixon</span> davant l’exigència que fes entrega de les cintes enregistrades on hi constava llur participació en l’empresa d’espionatge il·legal.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL6hwOloOMrVHcHAwPGmpJIVmnPGSFfLn3P68BL1IkpzZxNdRorgmxlrcHZ1y21VrTwHH9VA3ax1-DYrUgysSTFlubvOqzNVQWb-EguIQficoT7q3MhMk8qmJV8ZbBcU3p4ooqu9J9F1H1/s1600-h/woodward.184.2.650.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL6hwOloOMrVHcHAwPGmpJIVmnPGSFfLn3P68BL1IkpzZxNdRorgmxlrcHZ1y21VrTwHH9VA3ax1-DYrUgysSTFlubvOqzNVQWb-EguIQficoT7q3MhMk8qmJV8ZbBcU3p4ooqu9J9F1H1/s320/woodward.184.2.650.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5181802876671916994" border="0" /></a><br />Tanmateix, la idealització del cas Watergate com a paradigma de la funció pública del quart poder s’ha posat en entredit per autors com <span style="font-weight: bold;">Noam Chomsky</span>, que afirma que l’escàndol “és un exemple perfecte del servilisme de la premsa envers el poder”. Chomsky denuncia que paral•lelament al Watergate, es va dur a terme el programa <span style="font-weight: bold;">COINTELPRO</span> de l’FBI.<br />Força més pervers que el Watergate, <span style="font-weight: bold;">consistia en una conspiració política contra els moviments socialistes, feministes i de negres en què de forma sistemàtica van ser violats els drets constitucionals de milers de persones pel sol fet de ser activistes</span>. El programa va sortir a la llum l'any 1971 quan un grup d'activistes va fer-se amb dossiers de l'FBI i els van trametre a la premsa, on amb prou feines el programa va tenir ressò. Un any després s'anunciava que es posava fi al COINTELPRO sense més explicacions.<br />Al seu cantó, el Watergate es queda quasi com una anècdota. Una anècdota que, a diferència del programa COINTELPRO, va tenir un immens impacte en els mitjans degut, segons Chomsky, pel fet que <span style="font-weight: bold;">"una meitat del poder polític dels EUA va colisionar contra l’altra meitat</span>”.<br />I el mite del quart poder com a veu dels sense veu va esmicolar-se en mil bocins.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-22905434835401247232008-03-01T23:25:00.005+01:002008-12-10T01:45:33.260+01:00Ray Charles vist pel meu germà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM6sAHHnqZDFbTqUL4BUZ9-67IfrDNcNmxwFtBi1kk1YIKFYJ2lgM5xEBH25QEVo53qDvFOUK1P-FALRuaHw5q5tA_TS3XBJKUnL1hNbY3Bt-tKIuMBRs0GuoQqknfuMxquievVtygnHv-/s1600-h/picture005detail.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM6sAHHnqZDFbTqUL4BUZ9-67IfrDNcNmxwFtBi1kk1YIKFYJ2lgM5xEBH25QEVo53qDvFOUK1P-FALRuaHw5q5tA_TS3XBJKUnL1hNbY3Bt-tKIuMBRs0GuoQqknfuMxquievVtygnHv-/s320/picture005detail.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5172904962755704706" border="0" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold;">Hi ha fenomens que no sóc capaç d'explicar i desafien completament l'adeena, l'estat de Kansas i el mateix Darwin. Us deixo una redacció que el meu germà, de 12 anys, ha fet per l'institut sobre el mític Ray Charles.</span></span><br /><br /><div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-size:130%;">La història del pianista cec Ray Charles</span><br /><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span></span><p><span style=";font-family:Garamond;font-size:130%;" >Fa temps, un noi negre que acabaria donant deu toms a l’Elvis Presley, va tenir la mala sort de néixer al sud dels Estats Units, al 1930. <span style="font-weight: bold;">Per si fos poc, el noi, era cec, i si en aquell temps miraven els negres com nosaltres veiem un caníbal passejant pel carrer, tot apuntava a que el Ray no tingués res per fer a la vida</span>. Però no va ser així, ja que la seva mare, que cobrava molt poc sou, li va ensenyar que a la vida, tot es injust, i sent negre, durant molts anys només veuria injustícia i hauria d’estar preparat per afrontar-ho. A la poca edat, Ray Charles Robinson, <span style="font-weight: bold;">va presenciar la mort del seu germà petit, que es va negar a dins d’un cubell de fer bugada</span> (sona tant ridícul com ofegar-se a la banyera però tot i això, és una mica desagradable que et passi), i ell pensant-se que era un joc (si a mi em demana auxili el meu germà que em diu que s’ofega a la banyera, jo no m’ho empasso) no va fer-hi res, i així es va sentir culpable i al cap d’un temps, per malaltia o pel trauma que va tenir es va tornar cec.</span><br /></p> <span style=";font-family:Garamond;font-size:130%;" >Se'n va anar a tocar el piano, ja que un vell de la tribu li’n va ensenyar, i gràcies a aquest padrí tant simpàtic oblidat a la memòria, del qual ningú en sap el nom, en Ray Robinson, es va canviar el nom per Ray Charles, que va viatjar per arreu tocant el piano. Així va conèixer un noia la mar de maca, es va casar i va tenir dos fillets la mar de cucos. Va tenir diferents companyies que li gravessin els discos, i tot i que en una que tenia hi feia grans amistats, el molt mercenari va decidir anar a la que pagava més. <span style="font-weight: bold;">Per desgràcia, es va convertir en un drogaddicte, i cada dia, es ficava no se quants quilos</span></span><span style=";font-family:Garamond;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold;"> de heroïna. </span>Com que no tenia cap novia per allí es va lligar a la solista del grup i també la va aficionar al hobby de drogar-se. Així, en Ray va anar cantant i tocant. Tocava moltes peces de gospel (espirituals negres) amb lletra diferent (com si ara ens fiquéssim a cantar una hossana amb una lletra del Bustamante) i així va rebre moltes queixes. Ell era d’una zona del sud d’Estats Units anomenada Geòrgia, i allí hi havia molta discriminació de raça; quan el Ray va voler anar allí a tocar (que és on es fa més diners), es va trobar molta gent indignada, que li deien: <span style="font-weight: bold;"><</span><ets style="font-weight: bold;" un=""></ets></span><span style="font-weight: bold;font-family:Garamond;font-size:130%;" >Ets un venut, meló!!!</span><span style=";font-family:Garamond;font-size:130%;" ><ets un=""><span style="font-weight: bold;">></span>, cosa que va fer que reflexionés i anul·lés el seu concert al Bell Auditorium d'Augusta, on hauria guanyat més diners que el Ronaldinho fent propaganda de raspalls de dents. Així, al cap d’un temps, va lluitar contra la discriminació. Però va passar que el Ray va ser detingut per drogar-se, <span style="font-weight: bold;">però com que era ric va subornar als guardies</span>. Més tard, es va assabentar de la mort per sobredosi de la solista amb la qual va tenir un rotllo. Quan Ray va baixar de l’avió en un dels viatges, el va agafar la policia i el van portar a un centre per que deixés l’heroïna. Va patir molt i va somiar en la mort del seu germanet, i va imaginar-se la seva mare dient-li: <<ray, style="font-weight: bold;" sabut="" valdre="" per="" tu="" has="" convertit="" en="" un="" promet="" que="" s="" de=""></ray,></ets></span><span style="font-weight: bold;font-family:Garamond;font-size:130%;" >Ray, t’has sabut valdre per tu mateix, però t’has convertit en un “lisiau”! Promet que deixaras de ser’ho!</span><span style=";font-family:Garamond;font-size:130%;" ><ets un=""><ray, sabut="" valdre="" per="" tu="" has="" convertit="" en="" un="" promet="" que="" s="" de="">>. I així, en Ray Charles va deixar de ser un fumat, va tenir una vida molt feliç amb la seva dona i els seus fillets, es va morir al 2004 i se’n va fer una pel·lícula.<br /><br /><span style="font-size:85%;">Comentari de la profe, que és valenciana: </span></ray,></ets></span><span style="color: rgb(255, 0, 0);font-family:Garamond;font-size:85%;" >Si s’hagués posat un kg d'heroïna s’hauria mort amb la primera dosi, meló!</span><span style="font-size:85%;"> </span><br /><span style="font-weight: bold;"></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8007648143561363173.post-15222650632513398582008-02-29T16:56:00.003+01:002008-02-29T17:16:49.098+01:00NensEstava remenant entre els hits que s'han multiplicat del no res d'ençà la lletania de la nena del Rajoy (<a href="http://www.youtube.com/watch?v=xR81_yr3gTY">n'hi ha de genials!</a>) i he trobat aquest vídeo. En un to sensacionalista i segurament tendenciós el vídeo es pregunta <span style="font-weight: bold;">si els nens i les nenes destrossats per les bombes i la metralla durant la II Guerra del Golf votarien al Partit Popular</span> a les properes eleccions del 9 de març.<br /><br />Si en faig difusió és perquè en la voràgine de la informació dels temps actuals no hi ha temps per pair i discernir el gra de la palla i, sobretot, no hi ha temps per memoritzar i recordar els esdeveniments que ens són contemporanis. O el que és el mateix, <span style="font-weight: bold;">fins a quin punt som capaços de copsar les repulsives conseqüències de la violència</span>.<br /><br />És evident qui més ha patit el despropòsit de la guerra d'ocupació i de les seves seqüeles actuals és la població civil, i dins d'aquesta, els col·lectius històricament desemparats: dones, vells i nens que sobreviuen com poden enmig de la pobresa. El vídeo no aporta res de nou. <span style="font-weight: bold;">Només serveix per recordar perquè hi ha tants milers de persones al món que ens odien</span>.<br /><br /><object height="355" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gkDnLR4gpLA"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/gkDnLR4gpLA" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="355" width="425"></embed></object>Unknownnoreply@blogger.com0