12 de febrer 2008

Perseguint descobrir

El contrari de descobrir és perseguir. El perseguidor sap que busca alguna cosa, encara que no sapigui el què. Un descobridor, en canvi, pot descobrir per sorpresa.
Així, perseguir és més antipàtic. Hi ha gent que es passa la vida buscant el significat de la vida, i quan l'està a punt de trobar, es mor. Igualment, hi ha gent que té tanta por de no perdre el temps que gasta el temps pensant en galimaties per no perdre'l. Qui persegueix, per definició, és un desgraciat.
Els descobridors, en canvi, no busquen, troben. Són la gent més feliç del món. Als llocs més inhospitats, als indrets més inesperats, a la dutxa, a la boca del metro, al somier de molles rovellades de la parenta. Troben grans minúcies i petites felicitats. I en el saber fer de cada dia, en tenen prou amb una culleradeta de sucre al cafè.

2 comentaris:

  1. No hi ha res com ser un descobridor conscient de ser-ho. I si no, pregunta a en Cristófol Colom...

    ResponElimina
  2. Bona reflexió! Realment és bo tot allò que es troba i no que és cerca, tot i que com deia l'estampat d'un encenedor que tenia fa uns anys "Quien la sigue, la consigue"


    PS: No abandonis però la vocació ninotaire!

    ResponElimina