Els guionistes dels capellans

Des que tinc ús de raó (o més aviat des que l'he perdut) l'instint m'obliga a que quan tinc un llapis a la mà he de fer un gargot. Quan no era més que un mocós de metre vint i em tocava el dubtós honor d'escriure a la pissarra la data del dia, 3 de febrer de 1993, sempre havia de rematar la jugada amb una creació en guix, preferentment antropomorfa, que solia generar hil·laritat, expectació i rebuig a parts iguals entre el públic que contemplava l'operació.

Tant és així que he decidit que de tant en tant aprofitaré aquesta desviació per anar penjant caricatures, tires còmiques i demés. No cal dir que la idea m'ha vingut pul·lulant per la reserva espiritual d'un dels llamàntols marxistes més genuïns del Rif que porta fent aquest tipus de coses molt temps i, dit sigui de passada, fent-ho massa bé pel meu gust.

El tema d'estrena, els deliris de la cúria eclesiàstica.