Crea el monstre, i mor
El fet de voler crear un papu perquè et jugui a favor té les seves conseqüències. Sota el pla virtual, a Matrix, el virus repressiu (Agente Smith) que assegura la seguretat del món artificial, s’escapa del control ferri del sistema i es dedica a destruir-lo. En un pla més terrenal, al Pròxim Orient, l’Estat d’Israel va promoure l’organització i l’armament de Hamas per tal que es confrontés amb el creixen poder d’Al Fatah. El tir els va sortir per la culata.
Occident també és culpable. Culpable en el sentit que ha propiciat la realitat social i la jerarquia de poders durant la seva etapa colonial i, ara, neocolonial. Culpable en el sentit que ha mantingut relacions excel·lents en països dictatorials com Aràbia Saudita, mentre els seus habitants viuen en la pobresa més extrema. Culpable, en definitiva, de la hipocresia d’envair Iraq per motius falsos, i ser el millor amic de la monarquia saudita que, com tothom sap, alberga en el seu territori el més gran viver de terroristes islàmics conegut fins ara.
Però un cop creat Frankenstein, com caram l'atures? Un comunicat confirma que en Keanu Reeves ha rebutjat participar a Matrix. The Redemption.
Cal fer una puntualització al teu diplomàtic article: madrassa NO és una escola només religiosa, sinó que el mot madrassa s'ha referit sempre a ESCOLA , en general. De vegades els que aprenem a ser periodistes ens hauríem de deslligar dels nostres professors.
ResponEliminaSalut mosso!! Salam alaykum!!
A més, em preocupa que un intel·lectual com tu utilitzi l'expressió "islamisme radical" amb tanta facilitat. Per què encara ens esforcem a veure l'altre com a radical i bon salvatge si hem estat els europeus (i per extensió els EUA) els més grans fills de puta i els majors terroristes radicals de la Història???
ResponElimina11-S, 11-M. 7-J, etc.: estem recollint el que hem conreat al llarg de segles, i bé que ens ho mereixem
morton,...tota la raó del món,...defensem la paraula radical dels atacs liberals,....
ResponEliminaa part d'això, company joseph una reflexió plenament encertada.
Per cert, tinc la lleugera sensació que en els ianquis els preocupa zero que siguin islamistes anats de l'olla mentre el petroli i les bases militars siguin per a ells!!! Són així d'hipòcrita però cal recordar una màxima radical:
qui sembra ràbia recull misèria
Per cert, jo també vaig ser un dels milers de fillsdeputa que van voltar pel món pensant que els europeus eren la polla
ResponEliminaEl bon salvatge, absolutament incapaç de l'ús de llurs plenes capacitats diu:
ResponEliminaAgraeix a en René Caillé llur sagaç puntualització i afegeix que la tindrà en compte. Certament a vegades entenem per chapapote, cayuco i madrassa quelcom que no és. Dir he que tinc "Orientalismo", d'Edward Said a la tauleta de nit per llegir algun dia, i que crec que ben bé us agradaria a vostè.
A en Henry Morton i a n'Ernest Estany els hi agraeixo plenament els comentaris per bé que no comnparteixo en absolut el sentit de la seva crítica. "La figura de l’islamista radical l’ha creat Occident" dic en el post, i aquí és l'únic lloc on sorgeix el mot "radical", com a personatge de l'ultratomba que els mitjans de comunicació han volgut crear en la nostra galeria dels horrors particular. Com ja s'és vist, me'n ric de conceptes suficientment relatius com "radical" i "populista" car podríem englobar-hi des del papa de Roma, passant per en Julio Salinas a n'Oriol Sumsi o en Deng Xiaoping, però no rebutjo l'etiqueta de fonamentalistes a aquells individus que segueixen fent interpretacions literals D'ALGUNES parts de les escriptures "sagrades" de llurs religions.
I malauradament m'identifico amb la reflexió postrera d'en Morton i, amb ell, m'hi compadeixo a l'ombra d'un martini.
A l’ombra d’un altre martini...
ResponEliminaBenvolgut Josep Maria,
si vols que et conteste
haurem de sopar un kebab
y tastar un pastís de ...
Només hi ha una obra magnànima que val la pena per entendre BÉ l'Islam: "Tratado de la Unidad", d' Ibn Arabí ("fill de l'àrab"), excel·lent obra i recomanable a dojo.
ResponEliminaA la parròquia bloggera del bonsalvatge els hi formulo una pregunta, al fil dels comentaris:
ResponEliminaNo sentiu vergonya de ser europeus? jo sí
Crec que El loco d'Ibars té tota la raó en culpar els governs occidentals de l'islamisme radical, però caldria distingir-los la societat en general (que normalment no tenen el menor interès en donar suport a elements com Saddam o la Casa de Saud).
ResponEliminaPersonalment veig la nacionalitat com un factor fill de l'atzar més que com un estigma (deu ser conseqüència de tenir el cervell partit en dos).
Crec que era Herman Hesse qui en un conte situat després de la Primera Guerra Mundial, feia que Déu castigués la Terra amb un diluvi i que, com en temps de Noé, uns quants membres de l'espècie humana poguessin sobreviure a la destrucció. Diu el conté que Déu va posar a l'arca una parella d'asiàtics, una parella d'africans, una parella d'americans (suposem que de Mèxic en avall), una parella de maorís... i un sol europeu. Tant dóna que fos mascle o femella. Si no aprenia a acceptar i respectar les demés civilitzacions acabaria extingint-se perquè no aconseguiria reproduir-se.
ResponEliminaUna sentència fenomenal per als primers responsables directes de les grans injustícies que encara avui en dia s'arrosseguen per totes les bandes del món.
Perdoneu que us sulfuri la conversa europeista. Però m'he fixat, bonsalvatge, que en aquest bloc hi ha penjada a la paret una excel·lent cançoneta dels estimables Pink Floyd.
ResponEliminaEm preguntava si volgueres o volguessiu anar al concert del també estimable Roger Waters al Sant Jordi, en una performance especial del 'Dark Side of the Moon': sens dubte, El Discasu. Així, substantivat.
Per raons que no venen al cas no hi podré anar i tinc una entrada per vendre.
Apali! interessats: viscaelpaper.blogspot.com
Amb el cor compungit -perquè ja era un concert que tenia clissat-, prò el preu de l'entrada supera en escreix les meves possibilitats, malgrat que l'ocasió s'ho val i de veres. Amb Waters, Pink Floyd va tirar a terra molts murs; ara que també hauria pogut fer lo propi amb els preus prohibitius del Sant Jordi i dels seus recitals.
ResponEliminadavant dels murs, només em quda convidar-vos a venir al gran concert d'1 any de Directa,...aquest divendres a les 22h a la Sal bahía i cosat,... atenció 3 neurus!!!
ResponEliminasalut i enderroquem els murs!!!
Como llego un poco tarde para el debate, que ya veo que nos hemos ido a Pink Floyd, solo decir que estoy de acuerdo y que no se si sólo los europeos, seguro los occidentales, tiene el ¿mérito? de ser padres de gran cantidad de los males del mundo actual. Algunos nos llegan de rebote y son de los que más conscientes somos, como muy bien habéis dicho todos. ¿Pero cuántos no los vemos porque no nos afectan? ¿Qué papel sigue jugando hoy día la descolonización de los imperios europeos en el hambre y las guerras de África?
ResponEliminaOvación cerrada para la cita de Herman Hesse, bonita foto del agente Smith y saludos madrileños.
Jo ho diria més ras: el món és en estat de putrefacció.
ResponEliminaSempre ho ha estat.
atzagaiades!
ResponEliminaoh!
hola Jose Mari!! :p
ResponEliminamentre hi hagi OR NEGRE el món seguirà tal i com és... --> The world the way it is
ciao!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJusephus, agraïda pels teus ànims sobre el Roto, t'he de dir que jo tb sóc habitual del teu blog. Però una ressenya.
ResponEliminaA mi tb s'em cau la cara de vergonya de ser europea, però dono gràcies als déus. Hi ha una cosa, però, que crec que va més enllà de la cultura. Humans com som esto es la ley de la selva, així que et revoco una mica la crítica a Hegel (ho sento, tinc debilitat per aquest home). Crec que ell es va basar en la idea del Estat, però es podria formular d'una altra manera. Si no tinguéssim consciència de alguna cosa que ens supera (i sóc atea de col·legi de cures), la societat es basaria en el pur individualisme. L'home ha de construïr el sistema a partir de les seves necessitats, però moltes vegades oblida quina és la que més necessita per la supervivència: la convivènciajaja. I per això necessita d'una estructura que d'alguna manera s'autoreguli. D'acord amb Sumsi, no hi ha res a fer.
Sento possar-me tant categòrica, però és que Matrix m'inspira.