Avec le coeur, avec la pluie...

Amb la participació més elevada dels últims quaranta anys els francesos han elegit que els galls que saltin a l'arena siguin Sarkozy i Royal. No obstant, amb el fantasma de la desfeta socialista de 2002 sembla mentida la poca mobilització de l'electorat d'esquerres que, en els càlculs més optimistes, no passaria del 35 %. Diuen que a la segona volta es vota amb el cap, però que a la primera amb el cor. Com que aquest òrgan sol trobar-se en la majoria dels humans a l'esquerra, cal preguntar-se per la peculiar anatomia dels fils de France.


Caldrà veure com se reparteixen les paperetes a la segona volta. Al croupier Bayrou li trucaran a la porta el nòvio de blau i ella, de vermell. Malgrat que la Ségolène ho té complicat, ja veurem com acabaran declinant-se els suports de Bayrou a qui hauran acabat votant molts joves. Un dels enigmes serà descobrir la mobilització política i el sentit del vot dels habitants dels suburbis que, en paraules de Martí i Font, el corresponsal del País a França davant d'una pregunta que li vaig fer,

"es una de las grandes incógnitas. Ha habido una importante movilización en los suburbios. Muchos grupos se han dedicado a convencer a la gente para que se inscribiera en las listas para poder votar (en Francia es necesario). "Si no votas, no existes", decían. Es un electorado nuevo, que probablemente no cuenta en los muestreos de los institutos de opinión que hacen los sondeos. Puede cambiarlo todo."

En tot cas es confirma la flema francesa. En temps de crisi, les oques poden anar descalces i poden ploure tortugues. Entre les aportacions més destacades dels presidenciables, Le Pen, el reumàtic candidat de l'ultradreta proposava la masturbació com a mètode infalible d'anticonceptiu; el candidat d'una dreta prou bonapartista, Nicolas Sarkozy, afirma que els gens determinen els suïcidis i les vandalitats dels adolescents; i pel que respecta a la reina de la socialdemocràcia francesa, la Royal, es mostra com la paladina de la família, de l'ordre i de la identitat, en un exercici de tufo contrarrevolucionari esquizofrènic que faria tornar boig al Jean Jaurès si s'atrevís a treure el caparró de la tomba.


La cita de cara a la segona volta: a escollir entre un estat policial més neoliberal i atlantista o una socialdemocràcia igualment liberal que pot intentar donar, encara que sigui a compta-gotes, una sortida a la crisi que vagi del bracet de mesures més socials i menys penals.