Finta
.jpg)
"El perfeccionista redueix el seu món amb una vida austera. Si cal, és capaç de convertir l'atzar en un problema sense importància al costat dels problemes que es genera ell mateix. Qui no es veu amb cor de decebre's tampoc no es veu amb cor d'assumir el preu de la victòria, i per això hi ha tanta gent que fuig del que més estima.
La temptació de provocar-se una derrota a mida és una temptació bastant estesa. Una derrota ben justificada pot arribar a ser dolça. Hi ha una pau del fracassat. El fracassat pot dir que ha fet tot el que ha pogut, té el goig de contemplar el món amb serenitat. Pot tornar a mirar el món des dels ideals, des del seu terrible sentit de la justícia. Queda eximit de la lluita amb els altres i dels turments de la vanitat. No hi ha res com un bon premi de consolació i, si fos possible fer-se'l a mida, el més intel·ligent seria anar a buscar-lo directament".
Entrades
"Qui no es veu amb cor de decebre's tampoc no es veu amb cor d'assumir el preu de la victòria" Boníssim! Totalment d'acord
ResponEliminaAixò m'ha evocat a André Coyné:
ResponElimina"El inteligente sólo desea evitar el dolor, las preocupaciones inútiles, y tiende al descanso y a ciertas formas de diversión. Querrá una vida apacible y modesta, libre de intrusos. Después de haber frecuentado esos seres llamados hombres, elegirá una vida retirada. Y si se trata de una inteligencia superior optará por la soledad: cuanto más riqueza posee un hombre, menos le interesa el mundo exterior y, más aún, los demás seres le son indiferentes. Por esta razón la superioridad de la inteligencia implica soledad."
Patapam.
Enric Vila... Us convido a llegir la biografia que va publicar de Companys (sé que el bon salvatge n'és coneixedor, oi?). Us asseguro que no us decebrà.
ResponEliminaGerard.