18 d’abril 2009

Un final salvatge

En el moment en què per fi es manifesten en tota la seva potència les contradiccions internes del capitalisme, quan sembla que per fi es torna a parlar de socialdemocràcia, interessos de classe, quan sembla que retorna el vocabulari marxista d'anàlisi de les societats, quan les temptacions autoritàries avancen a Occident en detriment de la democràcia, quan la imaginació vol tornar al primer pla polític per inventar de nou els instruments caducs de funcionament de la nostra societat, quan es parla de decreixement i d'igualtat social, també quan les absurditats de l'Estat espanyol semblen manifestar-se més que mai amb tota la seva força... en definitiva, ara que sembla que hi ha més coses interessants per dir que mai, ara és, doncs, el moment en què plego d'aquest racó.

Ha estat bonic tenir tants i tan genials lectors que m'han fet sentir singularment bé durant els dos anys i mig dels suburbis. Sempre que algú de vosaltres m'ha comentat que heu perdut uns segons de les vostres valuoses vides en aquest catau de pusses esmaperdudes m'he sentit més orgullós que Nostre Senyor quan va veure que li sortia bé la multiplicació dels pans i els peixos.

Tanmateix, la capacitat de dir certes coses se m'ha escapçat força ara que em trobo envoltat de tants focs oberts. El temps que abans podia dedicar a pesar figues i a somiar amb el sexe dels àngels ara el tinc posat en temes massa fastidiosament irreals. Tant, que em veig incapacitat de referir-me amb la mateixa alegria d'abans al pa nostre de cada dia... i no es tracta de convertir els suburbis en corralines.

Així mor el bon salvatge. Ja veurem quina criatura endimoniada n'eixirà al final del camí. Fins aleshores, però, moltes gràcies a tots els qui algun moment heu ficat el nas pels suburbis i n'heu sortit vius.

A més veure

11 comentaris:

  1. Ostres, doncs al final era veritat... has matat el bon salvatge, aixafat pel convencionalisme i el tedi. Esperem que sigui una cosa passatgera, hi hagia una metamorfosi i ben aviat coneguem algun altre alter ego.

    Un glop llarg a la salut del bon salvatge!!

    ResponElimina
  2. Adéu company, que el viatge sigui lleu, però intens! Esperem la retornada, si ha de ser...

    ResponElimina
  3. P.s. Això no t'excusa de passar pel meu espai, eh!

    ResponElimina
  4. Sens cap dubte, aquest pot ser un dels moments més tristos de la història de Catalunya.

    A reveure.

    ResponElimina
  5. No ens pots fer això!!! M'ho he passat molt bé durant aquest temps llegint regularment les inquietuds del bon salvatge... Què en sortirà ara? Ja ho veurem... Però no et pensis que passaré per alt l'assassinat del Bon Salvatge!

    Gerard.

    ResponElimina
  6. Llàstima company, tu que eres l'últim en aguantar ara ens dius adeu. Res és etern, per fortuna, sinó tot seria molt avorrit. Ens llegim a la pròxmia salvatjada que se t'acudeixi endgegar (segur que n'hi haurà una proxima). Pd a veure quan repetim la manifestació nocturna...

    ResponElimina
  7. només puc secundar un comentari escrit més amunt: la història dels països catalans recordarà aquests instants com uns dels meus tristos per la blocosfera del país. Al mateix nivell que al seu moment fou la mort d'Espriu per la literatura, la mort de Vilar per la historiografia o la de Kubala pel futbol. Només puc dir que avui és un dia trist per totes! A més veure company!

    ResponElimina
  8. Et pelaré.
    Fa dies que tinc pendent el comentari i em resisteixo a assenyalar-te com a llegit al reader, perquè no sé què dir, com acomiadar-te i acomiadar aquest espai. Sort que la vida real encara ens permet rencontres freqüents.

    Una abraçada, nen, i molta sort.
    Apasiau!

    ResponElimina
  9. sempre seràs estimat i recorda't per tots nosaltres; els teus companys de camp de treball, els companys de lleida, els veïns de la vila..
    treballa de valent amic

    ResponElimina
  10. Ei bon salvatge! Doncs si si, és veritat que el Romeva ha estat el candidat que menys ha ofès a la inteligència, però em referia a la demagògia i simplicitat del seu eslogan. Celebro que votessis per un partit avalat pel Constitucional!!

    ResponElimina
  11. No sé si vas a leer esto ni si te acordarás de mí... aquella que te leía desde Madrid y que también estudiaba Historia.
    He vuelto a abrir un blog porque me he ido a Sevilla a trabajar de profesora en un colegio, para reflexionar desde mi exilio y para que mi gente de allá al centro me siga sin tener que llamarme constantemente (de momento por lo segundo sobre todo). He pensado que me gustaría volver a seguirte y me encuentro con que ya no estás por aquí...
    Fue un placer. :)

    ResponElimina