Xirinacs. Entre el compromís i el deliri

Tot un homenatge a la coherència. Fins a la seva mort, en Xirinacs ha actuat en consonància amb el seu demon particular. Defensor acèrrim de les llibertats ha dedicat la seva vida a una causa, molt més enllà de les claudicacions de tants i tants membres de la classe política. L’altre dia tots el reverenciaven, en Pujol el va arribar a anomenar profeta. Segurament pel fet que va predicar en el desert, sol, a la Plaça Sant Jaume. La Caputxinada, l’Assemblea de Catalunya, la presó Model, les vagues de fam, els desvariejos, els processaments, els desvariejos i el suïcidi. Un home que va tenir l’encert d’insistir salvatgement que, sense Franco, els somnis que es van crear en temps republicans segueixen perennes. També, però, un home que va tenir la follia de declarar-se amic d’ETA.
Entre el compromís i el deliri, fins al suïcidi. Ara bé, com em va comentar un bon camarada, a vegades ens hem d’apropar al deliri per comprendre la realitat.
La trista història d’un personatge a qui trobarem a faltar.