Notes aïllades sobre un poble en diàspora
Els jueus en la diàspora medieval van viure la seva edat d'or a la Península Ibèrica sota domini musulmà mentre els que es trobaven a França i Anglaterra eren ferotjament perseguits pels cristians.
***
En general pot afirmar-se que els jueus van gaudir de prosperitat a les zones dominades pels musulmans ... Als regnes cristians van rebre un tracte molt desigual: hi va haver moments en què van acaparar el comerç i les finances ... i en d'altres van ser massacrats, perseguits i expulsats.
***
En temps de les Croades hi va haver jueus que van tornar a Palestina, però no per mòbils religiosos o amb intencions de restaurar el regne d'Israel, sinó per motius comercials.
***
En les negociacions a les Nacions Unides sobre la creació de l'Estat d'Israel els països àrabs s'hi van oposar argumentant que "el món esdevindria un manicomi si tots els pobles desplaçats de la Història tractessin ara de retornar a les terres dels seus avantpassats; més encara: que la població autòctona de Palestina no tenia cap motiu per pagar per les persecucions seculars del món cristià contra els israelites i, menys encara, pel genocidi nazi.
***
Al 1896, un periodista austrohúngar anomenat Theodor Herzl publica Der Judenstaat després de l'afer Dreyfuss. El llibre clama per crear un Estat jueu a Palestina on els descendents d'Abraham poguessin sentir-s'hi segurs. Com escriuria temps després l'historiador jueu Eric Hobsbawm, "més li hauria valgut quedar-se a la Neue Freie Presse en qualitat de columnista estrella" que posar-se a fer d'ideòleg del futur estat israelià. "Si fem l'experiment mental d'imaginar que el somni de Herzl es fa realitat i que tots els jueus acabem en un petit Estat territorial independent, en què s'hi exclou dels plens drets de ciutadania a tots aquells que no siguin fills de mare jueva, veurem com seria això de nefast per a la resta de la humanitat, i inclús per al mateix poble jueu".
Font: El laberinto de Palestina, de David Solar
Entrades
Molt interessant, obviament l'exclusió dels no-jueus demostraria un tracte similar al que els nazis van donar als jueus. Seria una especie de "ojo por ojo, diente por diente" però contra els qui no han fet el mal, una mena de venjança contra els innocents. No obstant he trobat a faltar una explicació de per què seria nefasta aquesta segregació per al mateix poble jueu (a pesar que jo també crec que ho seria).
ResponEliminaPD: Encara que no deixi mai comentaris segueixo el teu blog de farà casi un any.
PD2: És possible que on poses el "jo som" i et descrius en tercera persona, a la ultima frase, sigui obnubileu-lo en comptes de obnuvileu-lo? (No ho sé eh, que no sóc de lletres, només que m'ha sorgit el dubte.)
Ben saludat! Tens tota la raó, és obnubilar i no pas obnuvilar, que la terra se m'empassi!
ResponEliminaL'amic Hobsbawm no s'allarga en aquest sentit però m'atreveixo a augurar que englobant en un sol Estat a una comunitat que històricament ha estat heterogènia i s'ha barrejat amb d'altres cultures, sota els paràmetres del sionisme i gràcies a la política de la por -ai, que Iran, Síria, Jordània, Egipte, Líban ens faran pupa- primer s'homogeneïtzaria, es crearia un ultranacionalisme religiós que basaria els seus trets identitaris en l'anorreament de la població palestina (suprimeixi's tots els condicionals de la parrafada per presents). El tema és que amb els jueus acabaria passant el que ja va passar amb els alemanys als anys quaranta, que el món els feia nazis a tots.
PD: No et conec, kimbosirk?