10 de març 2009

Finta


"El perfeccionista redueix el seu món amb una vida austera. Si cal, és capaç de convertir l'atzar en un problema sense importància al costat dels problemes que es genera ell mateix. Qui no es veu amb cor de decebre's tampoc no es veu amb cor d'assumir el preu de la victòria, i per això hi ha tanta gent que fuig del que més estima.

La temptació de provocar-se una derrota a mida és una temptació bastant estesa. Una derrota ben justificada pot arribar a ser dolça. Hi ha una pau del fracassat. El fracassat pot dir que ha fet tot el que ha pogut, té el goig de contemplar el món amb serenitat. Pot tornar a mirar el món des dels ideals, des del seu terrible sentit de la justícia. Queda eximit de la lluita amb els altres i dels turments de la vanitat. No hi ha res com un bon premi de consolació i, si fos possible fer-se'l a mida, el més intel·ligent seria anar a buscar-lo directament".

Enric Vila, El nostre heroi, Josep Pla

08 de març 2009

Fa bo

Foto: Cabyrus, Deviantart

"En aquella época yo trabajaba en una agencia de publicidad en Buenos Aires. En el hall de la misma, cuando uno entraba, podía leer una muy breve historia que estaba escrita en la pared. Era muy corta y clara, además de apócrifa. Contaba que un redactor publicitario, camino a su trabajo, atravesaba todas las mañanas Central Park y dejaba una moneda en el sombrero que un mendigo había puesto a sus pies, junto al cual había un cartel en el que se leía "soy ciego". Un día, rumbo a la agencia el redactor le dijo al ciego: hoy no te voy a dejar una moneda, hoy voy a escribir algo en tu cartel. Al atardecer, el redactor, al volver a cruzar el parque rumbo a casa, le preguntó al ciego cómo le había ido durante la jornada. "Ha sido increíble -le contestó-, me han llenado el sombrero de monedas; dime una cosa: ¿qué has puesto en el cartel?". "SOY CIEGO Y HOY COMIENZA LA PRIMAVERA", le contestó el redactor."

(del pròleg de Miguel Roig al llibre de Christian Salmon, Storytelling)

07 de març 2009

Dies que cauen


Masses dies seguits sense dormir i l'esmaperdut se sent envellir amb cada cosa que fa. Perquè de coses en fa unes quantes, moltes per dir la veritat. Però no són prou significatives, intranscendents acabades. I les canes el fan vell abans d'hora i els ulls se li tornen grocs. El temps que no passa es perd car no s'aplaça i ja fa massa que ha perdut el costum de mastegar llimones. I si no és jove quan toca ser vell és perquè li ve de gust pagar un peatge per un port que potser no és el seu, o potser perquè és una manera de matar el temps abans de la primavera. El nom passa a ser un codi, les obres un pastitx i les idees, accidents. El temps que no passa es perd car no s'aplaça.