Finta
"El perfeccionista redueix el seu món amb una vida austera. Si cal, és capaç de convertir l'atzar en un problema sense importància al costat dels problemes que es genera ell mateix. Qui no es veu amb cor de decebre's tampoc no es veu amb cor d'assumir el preu de la victòria, i per això hi ha tanta gent que fuig del que més estima.
La temptació de provocar-se una derrota a mida és una temptació bastant estesa. Una derrota ben justificada pot arribar a ser dolça. Hi ha una pau del fracassat. El fracassat pot dir que ha fet tot el que ha pogut, té el goig de contemplar el món amb serenitat. Pot tornar a mirar el món des dels ideals, des del seu terrible sentit de la justícia. Queda eximit de la lluita amb els altres i dels turments de la vanitat. No hi ha res com un bon premi de consolació i, si fos possible fer-se'l a mida, el més intel·ligent seria anar a buscar-lo directament".