Censura a l'IEI

Extreta de http://www.carles-santos.com/

Ens escandalitzem que en d'altres latituds muntin saraus quan ens dediquem a fer caricatures de profetes exclusius posats a kamikazes, però ens sembla d'allò més normal que per proposar una manifestació artística entorn els límits de la religió cristiana els representants genuïns de les institucions hagin de fer acte d'aparició a través de la censura. Ull viu, que n'hi ha que fins i tot posen bombes en defensa dels drets d'imatge del Crist redemptor.

Alguna cosa no rutlla quan en un estat laic que curiosament segueix finançant -en una lògica d'Antic Règim- l'Església es practica la censura sobre els temes que aporten noves visions a les formes clàssiques de concebre els símbols religiosos, ja que d'això únicament es tracta. L'última a portació en aquesta espiral genuïna de despropòsits és la de l'Institut d'Estudis Ilerdencs que ha emplaçat al pianista i foll artista Carles Santos a retirar la seva exposició titulada amb el magnífic nom de Crits de Crist al Crist de crits.

Les imatges de l'exposició mostren la zona zero que el cristianisme va deixar darrera el dogma: la sexualitat i l'escatologia -categories degradants de l'ésser humà- ara relacionats ni més ni menys amb els signes religiosos. Entre les imatges escandalitzants hi ha un Jesucrist amb corones d'espines petonejat a voluntat, jocs amb crucifixes als talons de les senyores -quina creu!, que diria aquell- o el relleu d'un altre crucifixe que s'insinua sota uns calçotets.

En algun moment alguns van perdre el camí pel que respecta al què ha de prevaldre, si la forma o el contingut. La idea d'un Jesucrist que pogués tenir una amant o que dugués alguna espècie de tapacues és quelcom tan heretge que de vegades cal agrair no trobar-nos uns segles enrere i gaudir de l'escalfor d'una bona pira aixecada per l'ocasió.