Entrevista pòstuma a Malcolm X

Peça que vaig preparar per ser llegida a un programa pilot sobre història d'un company torrat anomenat Heinstaaglen. Em va comentar que havia pensat dedicar una secció a entrevistar un personatge històric en un exercici total d'entrevista ficció. Després de reunir totes les cites del Malcolm X que vaig trobar, la cosa va quedar així:

Des de fa uns anys molts de vostès venen lluitant pels drets civils dels afroamericans: Luther King, Du Bois, Marcus Garvey fa uns anys... creu que la situació ha millorat pels negres als Estats Units?

Avui en dia, el negre segueix sent la carn de canó del blanc. El negre és el que dedica el seu temps, la seva suor i el seu esforç perquè el blanc pugui estar comfortable a casa seva veient la televisió. Avui en dia, és impensable que si ets de color puguis ocupar un càrrec de responsabilitat. Algú creu que es permetria a un negre ser cap de policia o jutge? Perquè hi ha tants pocs blancs a les presons? Ara per ara, la situació pel moviment no ha canviat en tot el segle. Avui en dia, és impossible que el president dels Estats Units sigui negre.

Quin és el principal obstacle que han de superar els afroamericans per assolir la igualtat de drets civils?

Àmerica té un problema molt seriós. No només Amèrica, sinó que el nostre poble té un problema molt seriós. El problema d’Amèrica som nosaltres. Nosaltres som el seu problema. La única raó del problema és que no ens vol aquí. Vol que siguem invisibles, que fabriquem els seus automòvils, que netejem els seus carrers i que enviem els nostres fills a la guerra, però no vol que siguem persones, no vol que pensem i ens organitzem. Amèrica s’horroritza davant la idea que ens emancipem sobre la base de prendre el control de les nostres pròpies comunitats. No vol que un negre pugui tenir el poder de decidir per sobre d’un blanc. Si la població blanca no està disposada a acceptar com una igual a la negra haurem de prendre cadascú un camí diferent. El temps de l’esclavatge s’ha d’acabar.

Vostè se sent nord-americà?

“No, no sóc nord-americà. Sóc un dels 22 milions de negres que són víctimes de l’americanisme. Un dels 22 milions de negres que són víctimes d’una democràcia que no és una altra cosa que hipocresia disfressada. Jo no veig per enlloc un somni americà. El que jo veig és un malson americà.

Però vostè ha nascut als Estats Units...

Seure a taula no fa el sopar, a no ser que mengis alguna cosa de la que tens al plat. Estar aquí a Amèrica no et fa americà. Haver nascut a Amèrica no et fa americà. Aquesta declaració va més enllà del rebuig a una identitat nacional. Rebutja el nord-americanisme que ens proposa la societat wasp el que ens fa sortir a les notícies només a l’apartat de successos, el que ens converteix en imbècils i servils a les sèries de televisió. Sí, no sóc nord-americà perquè rebutjo el bipartidisme democràtic i l’entel·lèquia d’un bé comú per al capitalista, per al proletari i per a l’immigrant rural.

En un cas hipotètic en el qual els negres d’Estats Units aconseguirien la independència política, com vostè ha reclamat moltes vegades, com s’organitzarien? Ho dic per què vostè no ha amagat mai la seva fe musulmana, però tampoc no ha amagat les seves simpaties pel comunisme...

L’Estat independent negre no es subestimaria pel seu color de pell. Seríem autosuficients econòmicament i a nivell internacional estaríem agermanats amb tots els negres del món. I és que el cavall de lluita de la classe negra és trencar amb el passat esclavista de la població afroamericana. Vivim una època revolucionària, i la rebelió contra l’opressió i el colonialisme ha de dur a la fi del capitalisme. Ensenya’m un capitalista i jo t’ensenyaré una sangonera. El capitalisme no pot existir sense el racisme. Quan parlis amb algun blanc i veguis que no és racista, llavors vol dir que és socialista. La revolució socialista és la forma de que els oprimits tirin a terra el sistema que els sotmet.

L’Islam és una via per combatre el poder dels blancs?

L’Islam és el que dóna el sentit a les coses, el que et permet no sentir-te inferior a la resta de la societat. L’Islam és una oportunitat pel moviment perquè ens permet agermanar-nos amb tots els pobles islàmics oprimits del món per construir, així, un moviment global d’insurrecció. El poder dels blancs als Estats Units es basa en el puritanisme d’una societat blanca i protestant. Des de l’islam ens unim com a poble i fem sentir la nostra veu.

Vostè es deia Malcolm Little. Perquè es va fer canviar el nom a Malcolm X?

La X em permet un cert misteri, una certa façana de poder davant dels amics i dels enemics. La X anuncia el que has estat i el que seràs: ex-fumador, ex-bebedor, ex-cristià, ex-esclau. A més, perquè continuar amb el cognom que amb tota seguretat va ser escollit per un propietari d’esclaus? O d’on us penseu que ve un cognom com Freeman? X és el cognom desconegut dels esclaus sense nom. I el d’aquell germà que veu passar els seus dies entre els barrots d’un penitenciari a Alabama? X. I el d’aquella germana que només troba consol davant de la seva racció de crack? X. I del buròcrata sense futur, l’advocat sense clients, l’estudiant sense estímuls, l’esportista sense cervell, la mare abandonada, el nen sense escola, el jove amb pistola, el soldat sense medalles? X, X, X, X, X.. Tots són negres, blacks, afroamericans. La X simbolitza no només la rebel·lia d’un poble que no és acceptat als Estats Units, sinó també la dignitat de qui es nega ara a suplicar aquesta acceptació.

Com veu els Estats Units d’aquí 50 anys?

M’agradaria tenir el mateix somni de Martin Luther King. Però amb només passejades per Washington l’escenari d’aquí 50 anys estarà igual que ara, o pitjor. La maquinària capitalista cada cop es fa més gran i necessita de més carnassa que alimenti el seu creixement. Ara som els negres. Però aviat els hispans ens faran companyia en la marginació. I els asiàtics cada cop més. Cada cop més i més gent veurà en l’explotació mentre les èlits viuran la seva particular primavera dels pobles.

Com recorda la seva infància als carrers d’Omaha?

El meu pare era un líder del moviment nacionalista negre que lluitava pels drets civils... Pel seu activisme va rebre amenaces de mort de diferents grups racistes i abans que jo fes quatre anys ens vam arribar a mudar de casa dues vegades. El meu pare acabaria assassinat pels racistes feixistes del Ku Klux Klan i la meva mare va haver de ser internada a un manicomi. A partir d’aquest moment vaig estar-me a un reformatori i més endavant vivint pels carrers de michigan i Boston, on vaig aprendre la llei del carrer, com tants d’altres germans de la meva condició. Seria així com acabaria tastant la presó estatal de Massachussets i on gràcies a Déu em vaig convertir a la Nació de l’Islam que em va treure del pou de la ignorància en què em trobava.

El seu pare va ser assassinat per defensar les mateixes idees que vostè. Sent que la seva vida també pot córrer perill?

Des de la meva entrevista amb el Che Guevara a Cuba sé que la CIA m’està investigant i són molts els que voldrien veure el meu cap sobre una safata. Enemics, però també germans. Des que vaig trencar amb la Nació de l’Islam hem sento amenaçat inclòs pels meus germans. Fa uns mesos, un membre del Setè Temple em va confessar que havia rebut ordres de la Nació de l’Islam per suprimir-me. Però que no es pensin els qui em volen mort que em doblegaré per la por. Si no estàs preparat per morir per la paraula llibertat, treu-te-la del teu vocabulari.

La violència és el primer o l’últim recurs per la seva lluita?

Jo refuso la violència sense sentit. De fet m’agradarien altres mitjans de defensa. Però no estic en absolut en contra de la violència en legítima defensa, que jo anomeno intel·ligència. Penso que hi ha molta gent bona a Amèrica, però també gent dolenta, i els dolents són aquells que semblen disposar de tot el poder i que estan en aquesta posició per negar-nos el que tu i jo necessitem. Davant d'aquesta situació, tu i jo hem de conservar el dret a fer tot el que sigui necessari per acabar amb una situació així. Si la violència està malament a Amèrica, la violència està malament a tot arreu. Si està malament ser violent defensant dones negres i nens negres i nadons negres i homes negres, llavors està malament per Amèrica portar-nos a les quintes i fer-nos violents arreu en defensa seva. I si és correcta per Amèrica portar-nos a les quintes, i ensenyar-nos com ser violents en defensa d'Amèrica, llavors és correcte per tu i per mi fer el que sigui necessari per defensar la nostra gent aquí, en aquest país.

(En Malcolm parlant lleidatà tenia el seu ganxo).