Baixada de pantalons amb sushi

És sabut per tothom que el Japó és un poble orgullós de la seva història i llegat cultural. És sabut també que des del temps de la modernització amb la revolució Meiji els sectors més nacionalistes i folclòrics del país nipó s'han queixat amargament de l'occidentalització de l'illa.

Des de la Segona Guerra Mundial, però, la flema orgullosa de la nació japonesa ha renascut de les seves cendres en la forma de l'exalçament de la invasió militar japonesa contra la Xina l'any 1937. Ja sigui a les escoles o en monuments, el Japó ret homenatge als criminals de guerra d'un conflicte que va provocar uns quants centenars de milers d'assassinats i desenes de milers de violacions.

Les visites entusiastes de l'exprimer ministre Koizumi al santuari Yasukuni, clara mostra de la memòria sel·lectiva del Japó, és el paradigma d'aquest hybris nipó en matèria de memòria històrica. Ara bé, davant d'això i l'embolcall nacionalista que tot ho impregna, el govern japonès no sembla aplicar el conte a la mare dels ous d'or, malgrat tenir en la retina l'espectre del record dels 210.000 morts amb la bomba nuclear de Hiroshima i els 140.000 (només, per un error de càlcul) de Nagasaki sembla que haurien de fer enarborar tota la verborrea nacionalista japo fins a la cima del Mont Fuji. Mais non:

Fer clic per ampliar i descobrir què significa la diferència entre metròpoli i metròpoli perifèrica.