Nostàlgia pel marxisme

O per un intent racional d'entendre el món. Solucions parcials aplicades a problemes globals. Projectes puntuals per a qüestions endèmiques. Visions focalitzades per a realitats holístiques. Un mar de penes heteri contra un complex feix de forces socials en què les classes i els interessos dels sectors econòmics entren en contradicció.

Durant els anys en què vaig treure'm Història em va cridar l'atenció que els llibres que més bé et parlaven d'una realitat pretèrita s'havien escrit als setantes i vuitantes. No és que avui en dia no es facin assajos exhaustius sobre el tema que toqui. El què passa és que no hi ha llibres que t'expliquin el perquè de les coses. I el perquè del perquè. El món després de l'11-S. L'hem d'entendre com una nova etapa en la història, talment com l'existent entre la II GM i la caiguda del Mur, si en el fons únicament és la reestructuració de la política exterior nord-americana contra un enemic invisible amb uns lligams prou estranys amb els mateixos Estats Units? O és l'inici d'una nova lluita en què el món occidental està cridat a derrotar un enemic invisible que es mou per un codi genètic intrínsecament terrorista i que es reprodueix com un conill?

És la capacitat de fer preguntes més que la de donar respostes la que serveix per analitzar una realitat. En aquest sentit, l'inusitat i genial article de l'historiador econòmic Gabriel Tortella que surt avui a El País dóna oxigen quan l'alternativa és un espectre vestit amb ponxo indígena i palestí al coll.

Fracasado el ensayo comunista, desprestigiado el marxismo, el pensamiento "anti-sistema" se ha entregado con fruición al irracionalismo. Los que antes hablaban de "plusvalía", de "acumulación", de "internacionalismo" o de "centralismo democrático", hoy hablan de "sensibilidades", de "realidades nacionales", de "hechos diferenciales" o de "derechos de los pueblos"; los que ayer se conmovían por la suerte del trabajador alienado y explotado, hoy vibran por el folklore y la tradición; los que eran agnósticos o ateos, ahora respetan tremendamente todas las religiones (menos la católica); los que soñaban con el progreso y proyectaban el futuro, hoy quieren volver al pasado preindustrial y, si es medieval, mejor; los que pensaban que la historia era la lucha de clases, hoy profesan que es la lucha de tribus. En otras palabras, lo que antes era pensamiento crítico se ha convertido en sentimiento crítico. Como la racionalidad está del lado del liberalismo, al diablo la racionalidad, viva el sentimiento, la identidad, el irracionalismo. [...]

En este sentido, el mundo se ha vuelto infinitamente más peligroso que cuando competían dos intentos racionales de comprender la sociedad y la historia. Marx era un adversario mucho más noble que Putin, Ahmadineyad, Otegi o Bin Laden: de ahí la nostalgia.