Gamba

Aprofito les meves vacances esporàdiques, just abans de començar a veremar, per ordenar alguns articles en arxivadors de colors, encara que ja sé prou que allà s'hi quedaran fins a la fi del temps.

El cas és que entre els articles d'opinió hi ha dos temes que no podrien ser més recurrents:

- L'encís Sarkozy i la petició dels nostres intel·lectuals empresarials de crear-ne un d'autòcton a imatge i semblança seva.
- El pessimisme de l'esquerra, la falta de perspectives, la incapacitat de reinventar el marxisme després de 1989 i la negació a reconèixer que potser en altres latituds ja està reinventat, com seria el cas d'Amèrica Llatina.

Sobre el segon tema, que m'interessa força més que la promoció d'un bulldog xenòfob de barri, l'altre dia hi vaig tenir una prometedora aproximació. Per primer cop en tot l'estiu vaig poder escapar-me cap a la platja. L'escenari, Vinaròs, el primer poble del País Valencià i, deixant de banda el seu passeig marítim, un dels més ni fu ni fàs dels Països Catalans. El cas és que les meves conviccions roges es van veure més reforçades que mai en una sessió de cinc hores sota el sol. Em vaig untar com si de mantega es tractés, però, ai las! Pel que es veu no era crema solar. Era after sun.

Mai m'he sentit tan dolorosament roig.

I picant.