21 d’abril 2007

Polònia desvarieja (I)

Quan plou i fa sol, les brúixes ja no surten. Nous caçadors es troben a l’aguait. Anys després del maccarthisme, noves caces de brúixes s’anuncien des de la terra del Vístula. És el retorn ideològic a l’Antic Règim en un context d’expansió capitalista. Una carlinada amb vistes de reeixir, una Vendée que hauria d’espantar tot Europa.

L’esperpent va començar el passat setembre, quan els bessons Kaczynski van ocupar un, la presidència del govern, i l’altre el càrrec de primer ministre. La seva primera obra: les “lleis de lustració”, és a dir, de purificació ritual. Polònia, un dels països més castigats per la història, s’empara en el misticisme catòlic fonamentalista tan inspirat pel papa Wojtila i s’ha posat el deure de netejar el seu solar dels esquerrosos que pululin porai. El país on més ha calat la religió de l’amor i del perdó, les noves lleis obligaran a set-cents mil polacs a confessar si van col·laborar amb el comunisme entre 1945 i 1989. Aquells que es descobreixi la seva implicació de qualsevol manera seran automàticament despedits. Poc importa que si no arriba a ser pels comunistes avui els polacs parlarien alemany.

Les mesures de la fonamentalista coalició al govern estant tenint en l’actualitat nous destinataris. En primer lloc, s’està elaborant una llei que permetrà perseguir a qui parli sobre l’homosexualitat “o de qualsevol altra desviació sexual” als col·legis i a les universitats, en una mesura homòfoba inèdita a l’Europa del segle XXI.

En segon lloc, i en la línia de purificar la memòria històrica del país, l’Institut per la Memòria Nacional no només satanitzarà tota colaboració amb el govern comunista, sinó que considerarà traïdors tots aquells que en algun lloc van aliniar-se contra una causa anti-comunista. En altres paraules, es considerarà als brigadistes internacionals que van venir a la Guerra d’Espanya contra el feixisme (l’aperitiu i assaig de la gran contesa mundial) com a traïdors d’Estat i els hi serà retirada la pensió. A la tomba del soldat desconegut de Varsòvia on figuren el nom de les principals batalles on van participar els polacs, l’ostracisme guvernamental ja ha passat comptes amb noms com Ebre, Brunete i Jarama.

No sembla que els auguris prometin. Quan l’Estat passa a definir-se pel fervor religiós vol dir que alguna cosa falla. Mentre es llança en una guerra oberta contra els seus ciutadans, és la primera en accceptar l’escut d’anti-míssils que els Estats Units volen a Europa per protegir-se d’atacs des del Pròxim Orient.

Bufen mals temps per la democràcia a l’est europeu.

Gran cançó, en homenatge als brigadistes de la Brigada Lincoln... No passaran!

7 comentaris:

  1. Sol i fa plou les pentines es bruixen que diria un amic meu. És el que tenen les bessonades.

    ResponElimina
  2. Quin gran exemple de guerracivilisme! O no? O si? Que se jo, la proximitat del dimarts m'està tornant boig... Però l'article és Gran, salvatge del bonsuccés, i el fotomontatge digne d'una primera plana kelneriana.

    ResponElimina
  3. I encara gosen dir-nos polacs?

    Bé, aquest són polonesos.

    (en serio això és guerracivilisme? Això és nazisme, no? Bé, poca diferència...

    Buff que perdut que vaig...

    Gran, molt gran la imatge.

    )

    M'havia deixat el parèntesi.

    ResponElimina
  4. Sou una colla de comunistes lletraferits amb pensament únic!
    Visca Solidarność i Lech Walesa!

    ResponElimina
  5. Anrick diu: "És el que tenen les bessonades", una declaració que subtilment s'acosta a "És el que tenen les collonades".

    Ara no se dir quin dels dos Kaczynski és el colló dret i quin l'esquerre.

    ResponElimina
  6. Això seria guerracivilisme polonès, no polac... Però de lunes a martes no te apartes, que m'agrada dir.

    L'estampa Hinkeliana no té desperdici. Només els que duen els calçotets emmidonats com tu se'n poden adonar, apreciadíssim Simmons. Ets molt bo.

    A en Lech Walesa, apreciada agitadora de consciències, li penso dedicar un post a ell solet...

    En Singla ens fa entregar una selecció dels millors comentaris del blog. Tinguin per segur, Melendi i Callas, que els seus figuraran en el top ten.

    ResponElimina
  7. Només puc dir que per internet ja corre allò de: fa més por que una poloniagrada!!!,....estic al pou i ho sé!!

    per cert, uns amics meus van publicar una gran maqueta quan es deien Pertutatiks que duia per nom:

    "NO PASSARAN PERQUÈ JA SÓN A DINS"

    ResponElimina