Quin esglai!

Oidà!

Benvinguts, ara sí, als més pregons alhora que insulsos i prescindibles suburbis del ciberespai. Aquest és el lloc on un jove esparracat d’idees confuses i gens preclares intentarà compartir tals aptituds amb tots aquells que amb bonhomia i amb bonadonia es vulguin deixar caure en aquest curiós esbart de pensament.

Sens més dilació, doncs, procedeixo com és de bon ús a la meva presentació, per tal que almenys pugueu saber de quin peu calça el qui això escriu.

Un 43.

Nascut a Tarragona un setembre de fa més de vint-i-dos anys, sóc un reconegut melòman, amant de les coses bones de la vida tals com el vi, el menjar i demés plaers frugals de la vida, alhora que apassionant enamorat de les causes perdudes estocolmianes. Diguem que m’espera un bon futur, i no és pas falsa modèstia, sinó la constatació que fins al moment ben poques coses he fet de bones en aquesta vida (a la suma, en sabria reunir unes sis o set, no més).

Intel·lectualment em caracteritzo per ser un alterpensador en el que resulta un enginyós eufemisme per dir que vaig de pseudointel·lectual per la vida, defecte que intento evitar tot proferint un doll irrefrenable de mots arcaics, actuals i futurs de totes llengües habudes i per haver i que en el millor dels casos amb prou feines em sonen. De la mateixa manera tinc certa tirada cap a paraules com “alhora”, “lletania”, “atzagaiada” o “estult”.

Endavant doncs amb les atxes, ja que no us cal saber res més sobre mi, sí potser sobre aquesta bitàcora hostatjada amb tota la bondat del Google, simpàtic gegant que més val no incordiar com certs espavilats de Cnet. La meva constància intermitent espero que em permeti actualitzar el bloc almenys un cop al mes, pel que espero rebre comentaris dels pobres esperits que passin per aquí i que poden deixar els seus insults i càntics afalagadors per aquí. Coses a tenir en compte abans de continuar llegint:

1. Aquests suburbis volen ser un martell d’heretges de l’actualitat informativa, així com un assot de les formes de comunicar convencionals i tendencioses (una altra cosa serà assolir semblant fita).
2. La bitàcora no és de caire informatiu. Intentaré que sigui interpretativa, amb elements d’anàlisi i referències a la realitat que ens envolta, però em temo que quasi fatalment cauré en l’opinió. Demano a qui es passi per aquí i detecti massa valoració sobre el sexe dels àngels que m’ho faci saber.
3. Ideològicament els Suburbis del bon salvatge se situen en un 8 on 0 és extrema dreta i 10 extrema esquerra. Ho sento. De debò.
4. I és en català. No tinc aquesta noció d’independentisme folclòric pujolista, malgrat que en certa manera sóc independentista per fatalitat. Però aquest no és el quid de la qüestió. El veritable motiu de l’elecció de la llengua rau en que sóc radicalment negat en qualsevol altra llengua.
5. Abans he clamat per la meva adoració al llegat marxista. Això podria ser una curiosa contradicció amb el que diré ara: es veu que tinc un certa tendència a desvaris de dubtós nivell artístic que alguns poden confondre amb deliris postmoderns. Cadascú que es guardi les seves interpretacions.

Davant de tot això, no em queda més que donar-vos la benvinguda, amb genuflexió inclosa i desitjar-vos, no que us sentiu còmodes –cosa prou improbable-, sinó encuriosits de les meravelles que aquí intentaré vindre-us a parlar.

Llarga vida al món!

PD: Post fundacional terriblement llarg dedicat a cert personatge que confon l’onanisme amb l’onirisme i que respon a les sigles DG.