Futbol amb babavas
Deien Adorno i Horcheimer que els productes que ofereixen els mitjans de comunicació en l'era post-industrial són pseudocultura, per molt que el producte que es posi sigui la novena de Beethoven. La simfonia estaria inserida dins d'un marc més gran que la sublimaria, empaquetada per l'espai dels anuncis. La publicitat és el tema, el contingut l'excusa, tota una simfonia beethoveniana no és sinó un reclam pel consum de publicitat.
- Enquadrament de la càmera: Llotja, s'enfoca al mateix pla Laporta i Calderón. Una orella es deixa veure a l'altre cantó de Laporta, però la càmera ni cas. Només és el Molt Honorable President de
- Enquadrament de la càmera: mosaic del públic a l'inici del partit. La meitat del camp és una bandera blaugrana. L'altra la senyera. La càmera només fa una panoràmica del cantó blaugrana i de la senyera només en mostra un fragment de dos barres vermelles amb una de gualda dins.
- Desconnexions a la base de l'exèrcit. Que contents que estaven els tios.
- El quid: els comentaris del Montes. Temps ençà conegut pels seus ardits en els seus símils impossibles, ara el geni de la pajarita ens deixa perles com "Qué cochazo madre mía", "Qué tienen los hombres en la cabeza, Salinas, todo menos caspa!"... seguits dels corresponents anuncis de mitja pantalla del Toyota Laris i d'H&S (en plena jugada de perill). Al final ho arregla i confessa "Estamos interesados en la publicidad, ¡nos gusta la publicidad!", per acabar amb un "Adelante, juego limpio". Segons després, el lema junt amb la cara del president del BBVA somrient...
----------
Nota al marge: Francisco González, presi del BBVA enxufat pel primer govern d'Aznar al 1996 per tal de fer fora les vaques sagrades basques del banc.
Entrades
La publicitat t'agradi o no permet que tots puguem veure la televisió o llegir el diari. És un fet indiscutible.
ResponEliminaÉs tan indiscutible com maniqueu. Una cosa és un entrepà de pernil i una altra un entrepernil de pà.
ResponEliminaSota les regles del joc, la publicitat en els últims quinze anys ha esdevingut absolutament intolerable... el partit B-M crec que és la fita més bèstia en aquest sentit. Davant d'això, podem situar-nos en dos posicions:
1) Fixem uns límits -jo diria ètics- per la publicitat.
2) Repensem el finançament dels mitjans. Informar-se, com la sanitat i l'educació, són drets que haurien de garantir els Estats als seus ciutadans, no les grans corporacions als seus accionistes.
Detalls com aquests són certament reveladors-. Gràcies per la mirada crítica que, lamentablement, s'està perdent per moltes bandes...
ResponEliminaSalut!
La publicitat ja té un codi ètic. Què no té d'ètic que BBVA es publiciti en un partit de futbol?No siguem tant utòpics, si us plau. Canviarem el món si en comptes de que la Lliga la publiciti BBVA ho fes Sanitas?
ResponEliminaO què em dius que el Barça porti UNICEF? Creus realment què és un fet filantròpic? Perquè jo considero bastant obvi que és una estratègia de RRPP pura i dura. Un rentat d'imatge clarissim, on el FCB mostra a tot el món la seva "gran generositat". Que d'una altra banda em sembla molt paradògic, si més no, publicitar UNICEF amb el logo Nike al costat.
Desde luego que lo del fútbol de la Sexta es llamativo (por ser suaves en los términos), es que te la meten por todas partes y sin medida alguna!! Lo del BBVA llega al punto de que ya no existe la segunda división sino la "Liga BBVA". Aparte de todo el tal Montes es de lo más insoportable que he visto nunca.
ResponEliminaRespecto a lo de la manipulación de las imágenes para que la senyera se convirtiese en otra cosa... no ví el partido porque lo paso fatal viendo a mi Barça, pero vamos, que me creo cualquier cosa que pase hoy en día. Algunos se reirían mucho, supongo.
Salud y gracias por ponerme en la lista de blogs amigos... no sabes la ilusión que me ha hecho!!
Musa, benvinguda als suburbis!
ResponEliminaA la Silvara, totalment d'acord. De la Lliga de les Estrelles, a la dels Desestrellats i per acabar a la del BBVA xD
A l'Anonymous,
Quan parlo d'uns nivells ètics sobre la publicitat òbviament no em refereixo a qui publicita, sinó a la mateixa publicitat. No al contingut sinó al contenidor. Tant és si qui s'anuncia és el Murdoch o el Dalai Lama. Si he près l'exemple del BBVA és perquè revesteix d'una força la imatge que no té preu (sacada d'honor, patrocini del partit i proliferació d'anuncis durant el matx, alhora del seu pes en la presa de decisions en la societat espanyola).
Les últimes legislacions europees sobre el tema han estat molt clares, tirant per terra tota la feina que es podia haver fet fins aleshores. Cada cop més es dóna carta blanca a les cadenes per no només augmentar el minutatge total dels espais publicitaris, sinó també perquè la publicitat envaeixi el mateix producte televisiu en la forma de cartells publicitaris que entren a la meitat d'una pel·lícula, sèrie, etc. (lo del partit de la Sexta hauria estat impensable un any enrere).
Sobre lo d'Unicef, estic totalment d'acord amb tu. Malgrat tot, no sabria dir si ha pesat més aquesta voluntat estètica de quedar bé davant del món o la por de Laporta a ser el primer dirigent blaugrana a posar publicitat a la samarreta...