07 de març 2009

Dies que cauen


Masses dies seguits sense dormir i l'esmaperdut se sent envellir amb cada cosa que fa. Perquè de coses en fa unes quantes, moltes per dir la veritat. Però no són prou significatives, intranscendents acabades. I les canes el fan vell abans d'hora i els ulls se li tornen grocs. El temps que no passa es perd car no s'aplaça i ja fa massa que ha perdut el costum de mastegar llimones. I si no és jove quan toca ser vell és perquè li ve de gust pagar un peatge per un port que potser no és el seu, o potser perquè és una manera de matar el temps abans de la primavera. El nom passa a ser un codi, les obres un pastitx i les idees, accidents. El temps que no passa es perd car no s'aplaça.

2 comentaris:

  1. Certament la desidia és un estat desconcertant.

    Pel que fa als ulls grocs i el no dormir tinc una resposta d'ofici que ho relaciona: síndrome de Gilbert, una lleugera disfunció hereditària (aprox. 10% de la població la té) gens greu, però que implica una mala degradació de la bilirrubina al fetge de forma que s'acumula en sang (especialment en situacions d'insomni i estrés) i pot donar color grogós a la pell i als ulls.
    Tics d'ofici...

    ResponElimina
  2. Tacs d'aturat...

    I jo que em pensava que la bilirrubina tenia alguna cosa a veure amb el voyeurisme -¡ay! me sube la bilirrubina cuando te miro y no me miras- Ets com el Punset, Arnau, només que políticament més ben encaminat.

    ResponElimina