Futbol amb babavas
Deien Adorno i Horcheimer que els productes que ofereixen els mitjans de comunicació en l'era post-industrial són pseudocultura, per molt que el producte que es posi sigui la novena de Beethoven. La simfonia estaria inserida dins d'un marc més gran que la sublimaria, empaquetada per l'espai dels anuncis. La publicitat és el tema, el contingut l'excusa, tota una simfonia beethoveniana no és sinó un reclam pel consum de publicitat.
- Enquadrament de la càmera: Llotja, s'enfoca al mateix pla Laporta i Calderón. Una orella es deixa veure a l'altre cantó de Laporta, però la càmera ni cas. Només és el Molt Honorable President de
- Enquadrament de la càmera: mosaic del públic a l'inici del partit. La meitat del camp és una bandera blaugrana. L'altra la senyera. La càmera només fa una panoràmica del cantó blaugrana i de la senyera només en mostra un fragment de dos barres vermelles amb una de gualda dins.
- Desconnexions a la base de l'exèrcit. Que contents que estaven els tios.
- El quid: els comentaris del Montes. Temps ençà conegut pels seus ardits en els seus símils impossibles, ara el geni de la pajarita ens deixa perles com "Qué cochazo madre mía", "Qué tienen los hombres en la cabeza, Salinas, todo menos caspa!"... seguits dels corresponents anuncis de mitja pantalla del Toyota Laris i d'H&S (en plena jugada de perill). Al final ho arregla i confessa "Estamos interesados en la publicidad, ¡nos gusta la publicidad!", per acabar amb un "Adelante, juego limpio". Segons després, el lema junt amb la cara del president del BBVA somrient...
----------
Nota al marge: Francisco González, presi del BBVA enxufat pel primer govern d'Aznar al 1996 per tal de fer fora les vaques sagrades basques del banc.